dimarts, 14 de novembre de 2017

VIVA SUECIA, TXARANGO, ASPENCAT - concert de benvinguda de la universitat.



El divendres 20 d’octubre, va tindre lloc el concert més esperat per a mi d'aquesta temporada. S' anaven a unir grups tan grans a la música Valenciana com Txarango i Aspencat, amb un grup que està trionfant a la seua terra, Viva Suecia. Aquest concert va tindre lloc a la platza de bous de València.

El concert va començar amb la meravellosa actuació de Viva Suecia, grup que no em va interessar fins a aqueix dia, amb el qual estic sorpresa, no vaig pensar en cap moment que m'arribarien a agradar. El seu estil "indie" amb la veu ronca del cantant i els solos de guitarra, van fer de la seua actuació un espectacle digne d'admirar. Bé és cert que en ser un grup desconegut per a molts espectadors, l'ambient que es respirava no era el d'un grup estimat per tots, però en finalitzar les seues cançons, van saber connectar amb el públic.

Després, va venir l'actuació de Txarango, grup en català amb major projecció internacional del moment, amb el seu nou disc "El Cor de la terra". Van fer una actuació meravellosa, feliç, plagada de sentiments i sobretot de bon rotllo. Va ser la raó principal per la qual vaig anar a aquesta trobada, m'agrada massa Txarango com per no anar a un concert en la meua mateixa ciutat. En finalitzar l'article deixaré un xicotet vídeo que vaig poder gravar, i mostra sense cap dubte, la connexió que vam tenir tot el públic amb el grup.

I com final triomfant de la nit va entrar Aspencat, i a més deixant de costat de manera indefinida el món de la música. Van expressar perfectament el sentiment de les seues cançons, desafiant així a la seua cultura institucional en vers.Fent ús de la seua llengua, tan atacada per diferents col·lectius, amb el suport de tot el seu públic més fidel.

Va ser un esclat d'emocions, felicitat i companyonia entre grups. Un orgull de grups de la meua pròpia terra parlant la meua llengua. Reivindicant els nostres drets a expressar-nos des del principi del concert. Tot açò comptant amb l'art que s'estava realitzant aqueixa mateixa vesprada en un lloc on s'ha estat torturant durant anys a éssers indefensos. La música ha de transmetre, expressar valors sobre tu, estar concorde als teus sentiments, i sempre diré que el tipus de música que escoltes defineix la persona que ets.

Ara bé, sempre hi ha una cançó que em marca més en un concert, ja siga pel seu significat o per l'actuació. En aquest cas, la cançó que més em va marcar va ser "quan tot s'enlaira", del seu disc "Benvinguts al llarg viatge". Ho va ser per la connexió tan òbvia amb el públic, plorem, cridem, cantem, però sobretot, riem. Els propis músics ens van transmetre la seua passió per la música, i tot el que aquesta hi havia fet per ells. Estaven vivint un somni, ells i tots els del públic, i espere que aquest somni fet música no s'acabe mai.





LLETRA

Vaig estar temptant la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.

I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.

Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.

I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.

Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.

Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.



SOFIA WILLIAMS 1ER BATX-A

OBRINT PAS- som



Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, establiren contacte per fer la seua primera maqueta. És un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.Aquestos són els seus treballs al llarg dels anys:

1997: La revolta de l'ànima

2000: Obrint pas

2002: Terra

2004: La flama

2005: En Moviment!

2007: Benvingut Al Paradís

2011: Coratge


Aquesta cançó va sorgir per primera vegada a l'àlbum "La Flama", de 2004 amb altres bones cançons com curiosament "La Flama", entre altres. Per trobar aquesta cançó he tingut que buscar molt, però quan l'he escoltada m'ha encantat, pel fet que diu que les persones som tot allò que vulguem, i que ni cap persona ni res pot aturar-nos quan volem qualsevol cosa, és a dir, és una molt bona cançó per pujar la moral a qualsevol.




LLETRA

Som la cançó que mai s'acaba,
Som el combat contra l'oblit,
Som la paraula silenciada,
Som la revolta en un sol crit.

Som l'espurna que encén la flama,
Som la lluita que em compartit,
Som la pedra en la barricada,
Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
Som tot un món per estimar,
Som una història per guanyar,
Tot un futur per començar!

Som llàgrimes en la mirada,
Som el coratge de seguir,
Som la ferida mai tancada,
Som la història que no han escrit.

Som l'arbre enmig de la tempesta,
Som els estels que vam teixir,
Som l'esperança i la tristesa,
Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar
Som tot un món per estimar,
Som una història per guanyar,
Tot un futur per començar!



dimarts, 7 de novembre de 2017

BRAMS – Un secret que t’havia de dir







L'enllaç que està a continuació és el vídeo-clip oficial d'aquesta cançó:


Brams és un grup català de música rock, que va ser creat en 1990 per Francesc Ribera “Titot” (cantant del grup), Sergi Valero i Josep Maria Gómez (bateria). Un temps després, Toni Romero (guitarra), August Gendrau (guitarra), Francesc Xavier Martínez "Txu" (baix) i Jordi Castella (teclats), es van unir a la banda. Sempre ha estat marcat pel compromís amb la seua nació, a més que ha format part del moviment musical denominat Rock Català.

Aquest grup comença tocant concerts per la comarca de Berguedà, en la província de Barcelona, ja que ells són de Berga, capital de la comarca, i en 1991 van fer el seu primer concert a Barcelona. A partir d’aquest moment comencen a gravar discos i trauen el seu primer àlbum en 1992, anomenat «Amb el Rock a la Faixa», i en 1997 trauen el seu primer disc en directe «Brams al Liceu», gravat al Prat de Llobregat.

En 2005 es separen i durant uns anys, el grup està inactiu, fins que en el 2010 decideixen tornar als escenaris incloent nous membres a la seua banda als quals podem conèixer en la seua pàgina Web «brams.cat».

En definitiva, ens trobem davant un grup que té gravat tretze discs i que després de sis anys d'atur musical, torna amb la mateixa força o més que en els seus començaments, i per a demostrar açò, he triat la cançó «Un secret que t’havia de dir», que pertany a l'àlbum «Ofereix de diàleg», gravat en 2011, després de la seua tornada als escenaris.

Font d’informació:
http://www.brams.cat/
https://www.last.fm/es/music/Brams/+wiki
https://www.racocatala.cat/forums/fil/140652/brams-oferta-de-dialeg

A la lletra es reflecteix la guerra entre Bòsnia i Sèrbia, on un soldat serbi baixa al poblat dels bosnians per avisar de què els seus baixaran a atacar a primera hora del matí. Aquest li explica a Samir el perquè avisa al poble bosnià. Aquesta raó és per agraïment, ja que, cinquanta anys enrere el pare de Samir va ajudar a fugir al seu a la Segona Guerra Mundial.

He triat aquesta cançó perquè em sembla que és una lliçó de solidaritat humana, de com encara que les guerres maten fins als bons sentiments, aquests al final sempre surten a l’exterior i les persones acaben ajudant-se sense importar en quin bàndol està cadascun. El que més m'ha cridat l’atenció és assabentar-me, després de la recerca d’informació, de què està basada en fets reals.


LLETRA

Samir, hem de parlar
ara que ningú no ens veurà,
potser no saps ni com em dic.
Sóc Dragan Drulović
i visc en el bell mig
del veí poble serbi enemic.

De fet no és sorprenent
que no em tinguis present,
els bosnians no soleu baixar.
I amb la mala maror
que hi ha jo tampoc no
aquí, al teu poble, havia pujat mai.

Pot semblar estrany però et vinc a dir
que els meus soldats vindran aquí
a primera hora del matí
per atacar.
Si troben homes al poblat
acabaran en un fossat:
la guerra aquí també ha arribat.

I ara fuig, salveu la pell,
la nit serà un bon moment
per marxar cap a ponent
camineu incansablement.
Busqueu refugi segur
abans que no surti el sol
i us encengui els ulls de dol.

No deus saber, però,
per què t'explico això,
per què amb els meus sóc deslleial.
El que t'explicaré
no és d'ara, que ja ve
de la II Guerra Mundial

El meu pare era amic
del teu des de ben xic,
i els xètniks el van reclutar.
Van quedar als dos extrems,
ton pare en aquell temps
va ser policia bosnià.

Hi va haver una nit que el meu
a la cel·la pregava a Déu:
l'havien d'afusellar
l'endemà al matí.
Ton pare, que era el guardià,
la clau el pany va fer voltar.
S'abraçaren i va fugir.

Cinquanta anys després
la memòria m'ha empès
a vindre d'amagat aquí
i dur-te aquest record
i alliberar del cor
aquest secret que t'havia de dir.

Emporta't ben lluny els teus fills
a bon recer d'aquests perills
que creixin forts, sans i valent
perquè amb el temps
puguin salvar els meus dels danys
de la guerra que els averanys
preveuen per d'aquí a uns anys.



Raquel Kent 1er Batx-B

ELS AMICS DE LES ARTS-"Coses"

“Els amics de les arts” és un grup català format per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es va crear en 2005 a la ciutat de Barcelona. El seu estil es caracteritza per ser pop amb una barreja de música electrònica.
Varen començar amb dues maquetes en 2005 i 2006, però quan es van donar a conéixer va ser en 2009 amb el disc “Bed & Breakfast”. Més tard, van publicar “Espècies per catalogar” (2012) i “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure” (2014). Aquest any, en 2017, ha eixit el disc “Un estrany poder”, per primera vegada amb la productora Sony.
La cançó “Coses” pertany a aquest últim treball, i té com principal tema l’amor. Està vist des d'un punt de vista de desamor, i reflexiona comparant la felicitat quan estàs enamorat amb com està l’autor ara. No obstant això, no vol tornar a eixa sensació, per bona que fóra, i es prefereix mantenir d’aquesta manera, simplement amb els records d’aquells temps.


Sé que no hi ha dos sin tres i que tres sempre són massa.

Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l’altre.
Les coses sempre volen el seu temps.

Sé que, com diu el refrany, Déu ajuda els matiners.
Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés.
Les coses al principi sempre van súper bé.

Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida
I morir contents atrapats aquí.

Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un deia “No sé res” i tothom li deia mestre.
Sé que jo ho sabia tot i ara espero a veure què contestes.
Les coses, quan les dius tu, semblen tan evidents.

Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures
I fol*** per sempre amb aquest delit.

Sé que no vull saber res més de tu.
Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un es deia Art i que en Simon era l’artista.
Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista.

Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!

divendres, 3 de novembre de 2017

Gerard Quintana-Caic

Gerard Quintana i Rodeja (Girona, 27 de novembre de 1964) és un cantant de pop rock, primer al grup Sopa de Cabra i després en solitari, passant per altres grups i espectacles.

Abans de formar part de Sopa de Cabra havia estat en els grups Hasta los huevos de Mili i Ninyin's Mine Workers Union Band. Més endavant va entrar a formar part de Sopa de Cabra com a cantant i compositor des dels inicis del grup (1986) fins a la seua dissolució l'any 2003.Pertany al album ''les claus de sal''

Aquesta canço ens transmet com una persona que ha sufrit molt, que tot és dur, que res dura gaire, que no vol soportar ninguna mentida més, i que vol fugir d'aquest món anomenat mentida.






 LLETRA:

Caic, a poc a poc me´n vaig,
la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus..
caic, al mateix temps desfaig,
els nussos que regiren aquest fràgil equilibri, meu..
res no dura gaire..
em moc, no sóc d´en lloc,
d´aquest país d´aire..
mai, tornaré a viure mai
amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany,
sense final jo caic,
el món sencer s´estimba contra els vidres dels meus dies,
caic,
m´enfonso dins l´aigua,
la corrent em porta a prop,
del meu país d´aire,
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys,
canto sense xarxa,
salto i sempre caic,
res no dura gaire..
em moc, no sóc d´en lloc
del vell país d´aire,
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu salt,
travessa els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...
l´impuls d´un instant,
dibuixa el meu cant,
travesso els espais en blanc,
arribes te´n vas,
la vida es desfà,
invisible en el mar dels anys...

 



dimecres, 1 de novembre de 2017

PAU ALABAJOS - "Cada vegada"



La cançó que he triat, pertany al seu últim treball L’amor i la ferocitat
"Cada vegada" és una cançó on el cantautor ens fa per l’ocasió, un recorregut per la nostra Ciutat Vella de València amb la mirada nostàlgica de l'amor.



Pau Alabajos i Ferrer va nàixer en 1982 a Torrent, és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, té un gènere folk on els seus instruments són la veu i la guitarra acústica. Va començar la seua carrera artística actuant als carrers de València, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. 

Actualment ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians. També ha participat en taules redones, jornades i conferències sobre cançó d'autor i sobre altres temes culturals, polítics i socials. 



Pau Alabajos va començar l’any 2004 on va publicar el seu disc, Futur en venda que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos, que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria, Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011. I finalment l’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat l'últimun CD que marca un abans i un després en la seua discografia.





Cada vegada que em pose 
aquesta camisa pense en tu,
 recorde el moment concret 
en què me la regalares.

 Cada vegada que passe 
prop de les torres de Serrans
 o camine sense rumb 
pels carrers del centre històric,

 cada vegada que em fixe 
en el Palau de l’Exposició,
 en els solars de Velluters 
o en el pont de Calatrava,

 et trobe a faltar 
terriblement, 
em costa viure sense tu, 
atrinxerat en la distància. 

Cada vegada que llisc 
els versos tristíssims d’Estellés
 o cante les meues cançons 
i sé que no estàs en el teatre, 

cada vegada que torque
 la pols d’aquells vinils antics 
que t’arriscares a comprar 
en un antiquari de Tolosa, 

cada vegada que intente
 endreçar els meus records
 i em ve al cap Anantapur
 i l’estiu de 2012 

et trobe a faltar 
terriblement,
 em costa viure sense tu, 
atrinxerat en la distància. 
I no puc oblidar, 
ni per un moment, 
aquestos vuit mesos tan durs 
que se m'han fet una muntanya.


Raúl Becker (1ºbatxillerat C)


ROBA ESTESA - ''Les Criades.'

Roba Estesa, és un sextet musical femení i feminista que va néixer en 2013 al Camp de Tarragona. Aquest grup està format per Alba Magriñà (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Claudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu) i Neus Pagès (guitarres i veu). Canten en català i fusionen el folk, la rumba, les cançons tradicionals i les cançons "d'autora".

En 2014 es van autoeditar una maqueta. En 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons del Mediterrani organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.
En cuant a les cansçons d’aquest grups es poden trovar missatges donant especial protagonisme a les dones amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista i la reivindicació de la tradició i la memòria. Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l'autonomia de les dones i els seus drets.
Algunes de les seves components com Anna Sardà arriben a la formació des de la música clàssica i la seva primera formació. Van crear els primers temes amb guitarra i veus i més tard van sumar al grup el baix i la viola. Clara Colom ve del món de la música tradicional catalana dels Pirineus, Neus Pagès, de la música celta i el flamenc, en aquest grup format per dones ni han moltes varietats musicals!

Informaciò estreta de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Roba_Estesa 

La viralització d'un vídeo sexista en una actuació del festival La Flama de Sabadell va posar en alerta tot el sector musical català. El masclisme existeix -quina sorpresa!-. Les sis dones valentes -i lluitadores- que formen Roba Estesa van engegar una campanya en contra de les vexacions que van haver de patir aquell dia per denunciar el micromasclisme. Una declaració d'intencions que es va emfatitzar amb la publicació del seu disc debut, Descalces (Coopula Records, 2016), el passat 17 de maig, coincidint amb el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. El disc, tal com ja ens van anunciar el dia que vam passar pel seu estudi de gravació, pivota entorn de tres grans eixos: dona, lluita i tradició.

Font de informaciò: http://www.latornada.cat/ca/el-disc-de-la-setmana-26/descalces 


Aquest vídeo tracta sobre la dona que és la que ha de fer-ho tot sempre i per això es refereix que no els tornarà a cosir els pantalons ni fará mes coses pels homes, com ja he dit abans eixa cançó es va publicar el dia internacional contra l'homofobia. Per últim voldria dir que aquesta cançó la vaig trobar buscant per YouTube, vaig escoltar algunes i aquesta em va cridar l'atenciò, ja que parlava sobre la dona i li donava protagonisme.

LLETRA: 

Tenim l’alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.


Reservem totes les forces
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Tenim la sort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l’afany de riure
perquè el plor no ens entristeixi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!
No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció ! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s’escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó
i amb l’amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora deaix dels pantalons.
Però atenció !(atenció!)  No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció ! (atenció!)No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!





                                                                                                    Paula Campoamor 1ºBatx.B