dissabte, 17 de febrer de 2018

Les que faltaven i falten

Aquesta entrada no és cap cançó en valencià. És només un documental important que testimonia l’absència injusta de les dones en la música.

El grup valencià Mafalda acaba de llançar aquest 2018 “Las que faltaban”, un documental que han gravat de forma amateur. Després d'un any de gira per tot l'estat, arreplegant el testimoniatge, les vivències i experiències d'algunes de les artistes i treballadores del sector musical, l'obra pretén ser una reflexió col·lectiva de l'escena musical a través dels ulls de les dones.

dijous, 15 de febrer de 2018

BUHOS - Volcans


 Buhos és un grup de rock de Calafell (Tarragona) fundada l'any 2005. L'any 2007 el grup edita el seu primer disc oficial 'Rebel·lió en la plaça.En un afany de reivindicació discogràfica els seguidors dels de Calafell podien adquirir aquest disc per 1 € en els seus concerts, filosofia que més tard va desembocar en oferir tota la seva discografia en descàrrega gratuïta a través del seu web oficial. El grup distribueix el disc de manera totalment independent i venen més de 10.000 còpies a un euro en un any de concerts. El grup es va popularitzar després d'un seguit de cançons sobre el Barça per Ona Fm i Rac. En aquests mesos, va aparéixer la cançó de Messi, gravada en l'estudi de J.Nin, el tema va sonar molt a l'Argentina i la notícia va aparèixer a la portada de Clarin i Olé.

En aquest vídeo, es pot ver com varies personatges s'enamoren sense importar el genere, o la diferència que es pot encontratrar entre ells. Com al principi es deixa ver uns segons de les seues situacions, una xica que ha discutit amb el seu nòvio i coneix a un cambrer, o una mare que acaba de recollir al seu fill de l'escola, un xic tímid en un gimnàs o un ''treballant''Son situacions que es poden passar a qualsevol de nosaltres, encontrar a l'amor de la nostra vida, o la persona que ens causa papaiones en l'estomac, l'amor és l'amor.









LLETRA


Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



A la trinxera, a la que vam créixer plegats
Em vas fer creure, que tot estava al nostre abast
I ara tot canvia i ens té atrapats
Busquem una sortida entre mitges veritats
Es una guerra i vull lluitar-la al teu costat



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Hi ha un foc que crema, i es imparable quan ho fa
Treu-me la pena i encén-me com un volcà
I quan tot es torça tu ets l'escalfor
La meva força sempre que em guanya la por
No hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Ara sincerament, estava buscant una cançó en valencià per a poder publicar-la aquí, i em va saltar un anunci, volia saltarlo, pero al ver un tros, vaig decidir ver lo, em va fer gràcia que justament fosa una cançó en valencià i era una tal com jo la volia, una cançó que explique que els sentiments no es paren a pensar en el sexe, la classe social, l'origen o edat

Em recorda a totes les situacions que he vist de persones que es separen o no tenen el valor de dir-li a la persona que ama el que senten i ver-lo em produeix tristesa i frustració perquè es un sofriment innecessari segons el meu punt de vista. Ara pensava que fer aquest treball seria no més publicar una cançó qualsevolperò a ver encontrar aquesta cançó m'ha fet, buscar altres mes i conèixer mes un altre estil musical. 

ROXANA MARIANA ZAMFIRESCU (1 HUMANISTICO)

dimarts, 13 de febrer de 2018

MANEL- Al mar


Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica. Van llançar el seu primer disc al mercat l'any 2008, titulat, Els millors professors europeus; el segon, 10 milles per veure una bona armadura, el 2011; el tercer, Atletes, baixin de l'escenari, el 2013 i el quart, Jo competeixo, el 2016. Segons alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans com Jaume Sisa, Pau Riba o Antònia Font, i amb altres d'internacionals com Beirut o Sufjan Stevens.


Al mar narra la història d'amor d'una parella i com evoluciona la seva relació a partir de les activitats que han fet junts. Banyar-se al mar junts és quelcom que encara no han fet plegats i que esdevé un símbol, d'aquí el títol del tema, que es va repetint com a tornada al llarg de les diferents estrofes. Per això el mar actua com a element estructurador de les tres parts de la cançó, que representen el passat, el present (a la platja) i el futur de la parella, quan tornaran a repetir el bany.

La música va ser creada en combinació per dos membres de la banda, Roger Padilla i Guillem Gisbert i aquest últim és l'autor del text.

 És una cançó lenta amb un bon ritme.


LLETRA

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

Al mar! Al mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!

 Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!



Catalina Ioana Nuta (1º Batx. H)

diumenge, 11 de febrer de 2018

LLUÍS LLACH - La gallineta


L’any 1972, cap a les darreries del règim dictatorial franquista, Lluís Llach compon la Gallineta, una cançó d’autor plena de metàfores que denuncia la repressió de la dictadura en terres catalanes.

Lluís Llach (Verges, Girona, 1948) és un cantautor que compon en llengua catalana obres que destaquen per la seua força lírica i el rerefons social de les seues cançons. En els seus inicis va formar part dels Setze Jutges, un grup que va cercar la renovació de la música popular a Catalunya dins del moviment de la nova cançó. Lluís Llach ha interpretat altres cançons tan cèlebres com L'estaca o El bandoler, que en els anys setanta es van convertir en himnes democràtics contra l'opressió de l'Estat espanyol.

La lletra d’aquesta cançó revolucionària –com són gran part de les cançons escrites per Lluís Llac- instiga a la convicció de dir prou front l’opressió viscuda en aquell temps i també en el nostre– doncs hui en dia encara la seguim sentint cantar a cappella en moltes manifestacions com les que reclamen l’alliberació dels Jordis i consellers que ja porten quasi 4 mesos empresonats. -, i és per això que l’he escollida.

El curs passat a classe de valencià vaig tindre l’oportunitat de poder estudiar a Lluís Llach, una figura admirable i molt important en la lluita contra la dictadura, qui a través de les seues cançons va contribuir a la manifestació contra una repressió massa llarga i que hui en dia encara queda vigent. Malgrat que ja havia escoltat l’Estaca, mai havia sentit la lletra d’aquesta cançó, i va ser quan vaig començar a indagar per YouTube que vaig trobar la Gallineta, què és junt l’Estaca les cançons que més m'agraden d’aquest autor.

Per la seua melodia apagadissa, per la seua lletra reaccionària del moviment obrer contra l’abús de poder de l’Estat contra el poble i per la seua història, la gallineta de Lluís Llach esdevé una cançó obligada i plena de motivació per a tots aquells que volen seguir fent front a aquest món tot ple d’injustícies.



LLETRA:




La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.



dissabte, 3 de febrer de 2018

LLUIS GAVALDÀ I JOSEP THIÓ - "silencis"


Lluís Gavaldà i Roig va nàixer el 15 d'abril de 1963. És un cantant, guitarrista i compositor que va crear el grup anomenat "Els Pets".

Josep Thió va nàixer a Barcelona l'any 1965. És músic i compositor català participant del grup de música "Sopa de Cabra". En el seu pas per aquest grup va emplear-se com guitarrista, corista i compositor. Va compondre algunes de les cançons més populars del grup. Després de la dissolució del grup va iniciar una carrera musical en solitari. Actualment ha llançat tres discos.

Aquests dos compositors van unir-se per a compondre aquesta cançó anomenada "silencis". El seu èxit ha sigut molt gran i la cançó ha rebut molt bones crítiques. La lletra i la composició han sigut tan cuidades que aquest títol està inclòs en la famosa sèrie de televisió "Polseres Vermelles".



LLETRA:

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit filtren el sol per la finestra. Guaito com reposes nua des dels peus del llit

amb un posat ple de tendresa. Oh, quantes nits acaronant els teus dits febles. Oh, quants matins com el que ara tinc, tebi com un fil… de roba. Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada. Som tan lluny d'aquest soroll salvatge, que ens fem entendre sense paraules. Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins amb el color d'aquesta tarda Sento com camines pel so dolç del teu vestit que entre les cuixes et delata. Oh, quants matins entrellaçant-nos com de pedra. Oh, quantes nits com la que ara tinc, tèbia com la llum… d'espelma. Amagats de tantes veus estranyes, amb els silencis omplim paisatges. Més enllà d'aquest soroll tan aspre, que ens fem entendre sense paraules. Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada. Som tan lluny d'aquest soroll salvatge, que ens fem entendre sense paraules. Que ens fem entendre sense paraules… Tres o quatre gotes delatant pluja de nit…


EDUARDO JAVALOYES 1ºBATX C




diumenge, 28 de gener de 2018

FILFERRO - Billie Jean

Filferro és un duet acústic nascut el 16 de gener de 2015 a Rajadell (Catalunya) que adapta al català temes clàssics i univerals de Pop Rock. El grup musical està format per Gerard Serratroy i David Repullés. Aquests dos músics han traduit cançons com More than words d’Extreme, Bohemian Rhapsody de Queen, Nothing else matters de Metallica o Billie Jean del famós Michael Jackson.



Semblava reina en un món llunyà sota els neons
Em guardaràs el secret si et dic que ets qui estic buscant
per ballar, pell a pell, tu i jo.


Va dir: “El meu nom és Billie Jean i no sé on vaig…
tinc por de mi, tic por de la gent. Només vull ballar.
Porta’m on, on no hi hagi demà”


La vida ens ensenya a plorar quan estem sols
i a fer l’amor quan no hi ha llum.
Mare, sempre em deies: “El món fuig de si mateix.
Hauràs d’escollir: amagar-te o ser feliç.”


Billie Jean no em demanis més, no.
Que ompli un buit que tu mateixa has deixat
per poder-te escapar.


Quaranta dies, quaranta nits per descobrir.
No és el que fem sinó perquè ho fem el que és important,
o cada pas que donem serà en fals.


Pren el meu consell, perquè hi ha un món que t’està esperant


La vida ens ensenya a plorar quan estem sols
i a fer l’amor quan no hi ha llum.
Mare, sempre em deies: “El món fuig de si mateix.
Hauràs d’escollir: amagar-te o ser feliç.”


Billie Jean no em demanis més, no.
Que ompli un buit que tu mateixa has deixat
per poder-te escapar.


Billie Jean, és ara o mai.
No busquis més, ho tens al teu davant.
L’últim ball esperant ser ballat.

És on hi ha la veritat del que no ens han ensenyat.


-Helena Becker 1Batx. Art.-

diumenge, 21 de gener de 2018

GENER - Les dones



Aquesta és una cançó del grup Gener, integrat per Carles Chiner, Enric Alepuz, Pasqual Rodrigo, Vicent Todolí i César Castillo. La cançó, la qual forma part del disc "Oh, germanes!", està orientada a la dona (com les altres obres del disc).

En aquest disc, publicat l'any 2016, la banda va voler explorar nous territoris, enfocant-se principalment en la lluita entre els dos sexes, la feminitat i la imposició de la masculinitat social (com un problema). Amb aquest nou àlbum, la banda també ha volgut cercar nous sons i estils musicals sense abandonar el pop. Els temes que componen "Oh, germanes!", tenen aires de soul i psicodèlia, així com una contundència remarcada en les harmonies vocals.

Tornant a la cançó escollida, aquest tema, "Les dónes", tracta sobre el misteri de la dona des dels ulls de l'home. En la lletra podem entendre que els homes, en intentar comprendre a les dones, ens posem a la mercè d'elles, tornant-nos vulnerables i servils. En l'obra la figura de la dona es compara a la de l'oceà, bell i misteriós, tant afable com irascible, i inassolible. Aquesta cançó m'ha agradat ja que trenca amb els esquemes establits respecte a la música que parla sobre la dona, ja que en la majoria de cançons d'avui dia es tracta a la dona com un objecte sexual freturós d'altres capacitats. És per açò que aquest Àlbum de Gener suposa un conjunt únic de peces que ens mostren la realitat social i una música que realment parla sobre la dona.

Lletra:


Per més que intente apropar-me a tu,
per més que nade, sempre estàs lluny.
Convoques ones amb una mà
i amb l’altra fas una trena de corals
al meu voltant.

Em trobe com un peix de cotó:
eixampla’m i desfés-me del tot.
M’espentes, vols que me’n vaja lluny
i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.

Ja m’ho va dir un poeta ancià:
Compte amb les dones i amb l’oceà,
els homes fem per entendre el món,
però elles venen del fons, del fons, del fons”.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.






Guillermo Serón 1ºBach C