dimarts, 27 d’abril del 2021

XIULA - Disrespect


Tal com diu d’ells la Viquipèdia, “Xiula és un grup d'animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l'animació infantil gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.”

La cançó que presentem és un trap antiassetjament, es diu Rispect i forma part del tercer àlbum del grup “El Gest Prodigiós”.

Lletra de RISPECT  (Anti-bullying trap)

Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant

I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.

La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient

Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

 

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,

Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol

I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol

Crec que aviat ja perdré el control.

 

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.

No em ve de gust? Has d’aguantar-ho

Tu vols que jo passi per l’aro?

Jo dic stop! Tu dius ja paro!

 

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,

Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

 

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent.... bullying.

Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving, però no et dediquis al bullying.

 

I en el tema de les bromes, són molt bones,

Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;

Uns són gordos i unes altres són molt mones,

Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

 

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,

Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,

A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,

Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais

Ja vas pillant les ones?

 

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat

Millores el karma, i estem relaxats

Tot el que tu llences, és el que rebràs,

Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

 

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,

Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.

Deixa en pau el meu amic, de  l’insult ja no me’n ric,

Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

 

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent.... bullying!

Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving, però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,

Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!


dimecres, 17 de març del 2021

ÀNGELA - Una de cada tres

 


ÀNGELA és un grup de “trap social”, com els agrada dir-se als protagonistes, i està format per Valèria Aznar i Fèlix Colomer, parella afectiva i professional que comparteix la passió per la cultura, especialment la música, el cinema i el teatre. A més del nou projecte musical Àngela, treballen a la revista TimeOut fent recomanacions teatrals a través de vídeos setmanals.

Les cançons del grup tracten temes socials: l’amor prohibit –representat per la relació eròtica entre Frida Kalho i Chavela Vargas–; el racisme viscut per un menor migrat durant un viatge en metro; l’esclavitud –des del punt de vista d’una xica esclava que s’aconsegueix alliberar–; l’avortament –explicat per una adolescent que ha de dir als pares que vol avortar–; la violència policial –representada per un guàrdia civil que dubta de la seua feina–, o la violació –mostrada en la cançó que presentem.

“Una de cada tres” tracta sobre la violació real que va patir Aznar i és una crida a la sororitat i a la denúncia. El títol fa referència al fet que una de cada tres dones pateix violència sexual o física i s’inscriu dins del moviment #MeToo, que pretén trencar el silenci i fer visible aquesta violència. La cançó, publicada l'any 2020, critica la hipocresia d’una societat que diu defensar les dones però en realitat les culpa del que els ha ocorregut. La protagonista explica la dificultat de fer pública una experiència com la violació i afegeix que ”requereix de gran valentia perquè, un cop oberta la porta, et plouen crítiques i voldries tornar enrere, però ja no pots“.

dijous, 7 de gener del 2021

PAU ALABAJOS - Sonata d'Isabel

 


Videoclip oficial de la cançó "Sonata d'Isabel", que forma part del disc CIUTAT A CAU D'ORELLA (Bureo Músiques, 2018) de Pau Alabajos. La lletra és un poema homònim de Vicent Andrés Estellés.

Lletra de la cançó

He aixecat, mentre escrivia, el cap
I amb ulls cansats de la cal·ligrafia
He vist enllà, damunt d'una tauleta
Que hi ha al racó del nostre menjador
Entre papers i llibres que m'estime
Com un ocell de ritme popular, com un gresol

Una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies
Tu i jo, Isabel, feliços d'un amor
I més enllà les sitges del meu poble

La veig sovint i et recorde moltíssim
El cos esvelt, com un cànter de Nàquera
I un breu ocell de tristesa als teus ulls

M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
Entre papers i fortuïtes síl·labes
Com qui, a la nit, intenta orientar-se amb mans
Amb ulls, jo t'evoque i et mire
Aquell instant de l'any 48

Tu vares fer que cregués altre cop
I m'has donat la teua companyia
El teu discret silenci, el teu ajut
Aquesta nit t'he mirat novament

Et tinc i et veig com et veié el meu cor
El dia aquell de la fotografia
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills

En aquest gran silenci de la casa
Jo et vull deixar, amant, amats per sempre
Un ram convuls de síl·labes de vidre

Al dematí potser et floriran
Entre les mans de timidesa invicta
I volaran des d'ell brisa i colomes

Creix el mural de calç i de coets
Amb claredats i explosions de mar
Per un amor que se'ns enduu plegats

Secret amor, estendard lluminós
Barres de sang sobre un blanc intocable
Aquest amor salvatge d'un país
Que havem creuat, estimant-nos moltíssim

Des d'Alacant a Castelló
Amb els ulls plens d'una llum
Una gota de llum

Dic el teu nom en aquest punt mateix
Dic Isabel i canten els canyars
I pels carrers diversos de València
Passen amants que es besen a la boca
Amb molt d'amor presos per la cintura
Atarantats d'una olor de gesmils

Dic el teu nom i amb casta reverència
El posaré en un pitxer amb aigua
Dic Isabel i seguesc el camí
Font: Musixmatch

dimarts, 7 d’abril del 2020

SÍLVIA PÉREZ CRUZ - Vestida de nit

Recomanació de Raquel Mahler (3r B)

Aquesta és un tema de la cantant Sílvia Pérez Cruz, nascuda a Girona el 1983. Sílvia, des de menuda estudiava solfeig, piano i saxòfon clàssic, i ja als 18 anys i llicenciada en cant de jazz, se’n va anar a viure a Barcelona a seguir estudiant Música. La seua carrera musical va començar gràcies a Joan Diaz Trio, amb el disc de jazz “We sing Bill Evans”, premiat el 2009 al millor disc. Després d’això va cantar per a molts ballarins famosos, com Damià Muñoz, dansa contemporània, i Israel Galván, flamenc contemporani. També ha format part de “Flama”, amb Ravid Goldschmidt, mesclant la veu amb la curiosa sonoritat del Hang. 

El 2009 participa en l'obra de teatre “El jardí dels cinc arbres”. El 2010 i 2011, participà amb el famós guitarrista Toti Soler oferint recitals conjunts amb “Bona Cara” i “Trio”, al costat del pianista Javier Galiana i el contrabaix José López. Aquest és solament el començament, aquesta cantant ha participat en moltes altres actuacions, ha fet molts més discos i ha participat amb molt altres cantants valencians. Ara ja té 37 anys i viu a Palafrugell. 

La cançó “Vestida de nit” em sembla molt bona, bonica i interessant, ja que està escrita i composada ni més ni menys que pels seus pares, Castor Pérez i Glòria Cruz, també cantants. Em pareix que hi ha molts pocs cantants catalans i valencians ara en l’actualitat i també que molt poca gent es posaria a escoltar aquesta cançó o simplement alguna cançó en valencià. Crec que aquest pot ser un tema que li agrade a molta gent que no escolta aquest tipus de música. Jo l’he coneguda gràcies a ma mare. 

Lletra

Pinto les notes d'una havanera
Blava com l'aigua d'un mar antic
Blanca d'escuma, dolça com l'aire
Gris de gavines, daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge, cerco paraules
Que omplin els versos sense neguit
Els pins m'abracen, sento com callen
El vent s'emporta tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol
Els vells em parlen plens de tendresa
D'hores viscudes amb emoció
Joves encara, forts i valents
Prínceps de xarxa, herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen noves històries
Vaixells que tornen d'un lloc de sol
Porten tonades enamorades
Dones i Pàtria, veles i flors
Si pogués fer-me escata
I amargar-me a la platja
Per sentir sons i tardes del passat
D'aquest món d'enyorança
Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record
Escampant amb canyella totes les cales
I amb petxines fer-los un bressol.

Fonts



dilluns, 6 d’abril del 2020

LA TIA FIGA- Trap brut


Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, que m’ha sorprès molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquilisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”.

Ací pots vore l'artista participant en el documental En la brecha (2018), un documental interactiu que denuncia el biaix de gènere en el treball. 

MALUKS - Fins l'alba

Maluks és un grup valencià que va veure la llum a principis del 2019. Format per quatre joves, s'ha estrenat amb "Fins l'alba", una mescla de dancehall, reggae, cúmbia i dub mooooolt ballable i enganxós. A més a més, la lletra té molla i fa una crítica necessària a l'assetjament que pateixen les dones en els espais d'oci.

Ací us deixe les seues pàgines:

Instagram
Facebook
SPOTIFY



LLETRA

La lluna s'encén, ja cau la nit
ritme de dancehall m'arriba al cos
Tinc força pa' ballar fins l’alba em menege,
em creme, em deixe portar.

Highlight en la mirada igual que al seu vestit,
ella és l’ama de la festa fent el niddle eye
però la llibertat s'esfuma,
ixes de l'amagatall.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, ja.

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar el...
jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre lluitant

Jiggy Jiggy, fora del meu ball
Jiggy Jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre ...
make my body move
make me body dance

Invades mi espacio y violentas mi whine 
no valen excusas no va a funcionar 
a nuestras hermanas no te vas a acercar 
yo perreo sola y no busco más. 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 
Mirant als col.legues com si fores guai 
Em fas un escáner de dalt cap a baix 
ves-te’n, que em vull marcar… 

Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai 
mirant els col·legues com si fores guai.
Em fas un escàner de dalt cap a baix 
Yo perreo sola y no busco más. 

jiggy jiggy, fora del meu ball 
jiggy jiggy no pararé de vibrar 
valentes, unides i sempre 

lluitant jiggy jiggy, fora del meu ball jiggy jiggy 
no pararé de vibrar 
valentes, unides i sempre ... 
make my body move 
make my body dance

dimecres, 1 d’abril del 2020

ZOO - Escenes quotidianes vol. 1

Recomanació d'Ivan Beach (3r B)


Els creadors d’aquesta cançó, ZOO, són grup valencià de música nascut a Gandia l’any 2014. Aquest grup està format per un exmembre d’Orxata Sound System, Panxo (Toni Sánchez), i Sophy Zoo, un grup de rap fundat en 2008, en el qual estan Arnau, Marcos Úbeda, Hèctor Galan i Natxo Císcar.

L’estil musical de ZOO se centra principalment en el rap, el rock i l'ska, encara que també utilitzen ritmes electrònics. Les seues lletres solen tractar de temes polítics i socials, i utilitzen cançons com aquesta en forma de crítica.

El 2014 van estrenar la seua primera cançó, “Estiu”, la qual va tindre molt d'èxit en les xarxes socials. Al llarg d’aquest any van publicar dos senzills més, i en octubre van publicar el seu primer àlbum, “Tempestes vénen del sud”, produït per la discogràfica Propaganda pel fet. Després van seguir publicant un total de set senzills més, fins a 2017, l’any en el qual publiquen el seu segon àlbum, “Raval”. Posteriorment, el 2018, treuen quatre senzills que més tard es converteixen en la recopilació EP2K18.

Escenes Quotidianes Vol.1 forma part d'una sèrie de 8 mini-cançons que conten moments del dia a dia en les que hi ha injustícies socials. Aquesta cançó en concret parla sobre un bar on un jove cambrer pensa que no vol la vida que té i que esperava un altre futur per a ell, metre dos cunyats pensen sols en el que els interessa, i quan insisteixen al demanar al cambrer no s'adonen del que li està passant. Després veuen que al carrer hi ha vaga general i els tres acorden condemnar la violència.

He descobert aquest tema quan buscava cançons en valencià per a fer aquesta entrada. M’ha agradat pel seu ritme i estil, i perquè està contant una història quotidiana que et pots imaginar mentre l'escoltes. M’ha fet adonar-me que situacions com aquesta es donen dia a dia i no ho pensem suficient. Pense que a qui l’escolta pot aportar-li consciència del món en el qual realment vivim.

Lletra:


I estan xarrant, de fer una revolta en el bar
I la ració de croquetes encara no arriba i ja van
quaranta voltes que demanen cridant, i el 'camarero' suant
i els dos cunyats escopint merda per la boca normal
No saben res del sou que cobra el xaval
Ni de reformes, ni de sobres, ni justícia social
No volen rotllos, no estan parlant de Žižek ni Marx
Estan pensant en una altra birra, eixa és la realitat
A l'altra banda de la barra pensa en ràbia, el xaval:
"Si ‘s'atraganten’, que s'ofeguen, jo no pense ajudar;
Són moltes nits d'aguantar penya que m'acaba cremant
Jo m'esperava un altre futur, ho jure
Viure així no és pla
I què va ser de la carrera, i el meu despatx?
L'expedient de primera, la tesi doctoral
Jo mai seré classe obrera, això és provisional
Que agafe jo una granera no és lo normal"
Sonen sirenes,
s'estan muntant la gresca al carrer
Hi havia vaga general, els han muntant un piquet,
I en un segon, els tres del bar troben la confluència
I arriben a un acord: condemnen la violència…
Una altra ronda!
Anàlisi polític de taverna
Ni el jove és Amelie, ni ells són de les cavernes
Contradiccions que no són post-modernes
Revolucions naixent en acadèmies?

Otra ronda, para la Tuerca,
Vallecas manda,
cuando hable Monereo, le extendéis la alfombra
Seguim somiant amb bales,
Malgrat ho vejam cru
Escenes quotidianes, ZOO, volumen 1

Fonts d’informació: