diumenge, 8 d’abril de 2018

SMOKING SOULS - Alcohol i sal


"Smoking Souls" naix l'any 2010 en Pego, són representants d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Joves crescuts als temps de la incertesa però que l'han aprés a guanyar-la a colp de cançó.

Fins a 2013 no publiquen el seu primer disc «L'espenta»: una crida esperançadora i positiva contra un context de desconfiança, inestabilitat i injustícia. Així doncs, l'espenta fa de la força i la unitat, les eines per traçar un futur il·lusionador i per caminar amb pas ferm sobre un present asfixiant i incert.

El 2015 publiquen el seu segon disc anomenat «nòmades». Amb aquest disc el grup passa a formar part de molts cartells de la música en valencià i obrir les primeres portes a Catalunya. El grup inicia una de les gires més salvatges fins a la data amb més de seixanta concerts amb menys d'un any i consolidant-se amb gran acceptació en l'escena als països catalans.

El 2017 presenta el seu últim treball «cendra i or». Onze cançons on el grup demostra el que ja venia oferint amb un so de murs de guitarres acompanyades per un ritme contundent envoltat d'una veu càlida, no obstant busca nous horitzons cap a sonoritats més fresques i nous ritmes i experimentacions.


Per a ser sincer no conec moltes cançons en valencià i he trobat aquesta cançó solament per a fer l'entrada, però he de dir que he trobat una joia. No solament per aquesta cançó sinó també pel grup. M'encanta!!!
M'han agradat totes les que he escoltat i “Alcohol i sal” és una de les meues preferides.





LLETRA



He desdejunat i he digerit
les misèries que he viscut.
He contat els escalons
que he trepitjat, i em ric de mi.
De les mil maneres
que hagués pogut sortir del pou,
per poder agafar aire,
per poder tornar amb tu.

He recalculat la direcció.
La distància és la nostàlgia,
que l'essència és l'abundància
dels moments més íntims.
He desmantellat el nostre fred,
tu cremaves els papers,
incendiàrem l'albada gris amb el plaer.

Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.

He aprés a estimar el meu país,
quin color i quin sabor té el paradís.
Em refugie entre els teus pits i dic:
Quin sabor té la victòria?
Quina és la dolça força
que ens ha fet cridar,
que ens ha fet pensar en el que som?


Som els que vénen de baix,
vigilen el monstre.
Pot ser s'escape del calaix.

No anem a fer-te esperar,
relaxa't i mira'ns;
desfem el dogma més viral.

Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.

Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.

D'arena i mar, de foc vermell,
del cant de l'ocell de terra fèrtil.

D'alcohol i sal, de dies llargs,
de somnis valents.
Del teu cabell obscur.




Sergio Anthony  1Batx C

diumenge, 25 de març de 2018

TARDOR-"La llum incondicional"


“Tardor” és un grup de pop-rock que va sorgir a València l’any 2011 quan va publicar la seua maqueta, la qual s’anomena igual que la formació musical, que incloïa quatre cançons i li va valdre una nominació als Premis Ovidi Montllor com a grup revelació. Aquests primers temes com la resta de la seua discografia han estat produïdes per la discogràfica “Mésdemil”, també d’origen valencià.

El grup “Tardor” està conformat per 5 components: David Garcia (guitarra i vocalista), Àlex Martínez  (guitarrista i vocalista), Cesc Domènech (bateria), Tono Hurtado (baixista i vocalista) i Yeray Calvo (teclista i vocalista). Aquests artistes porten publicats 3 àlbums: “Revolució de l’estat latent” (2012), “Una ciutat invisible” (2014) i “Patraix” (2017).

La cançó “La llum incondicional” està dins de l’últim treball d’aquest grup de l’Horta i la vaig descobrir a l’hora de fer aquest treball quan vaig ficar-me a cercar a YouTube cançons d’artistes –solistes o grups– que canten en valencià i la veritat és que m’ha sorprés moltíssim la quantitat de temes que hi ha en aquesta llengua i que no coneixem.




Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, un dia assolellat.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.

Eres tan bonica.
Només amb el teu caminar alegres el meu dia.
No et puc parar de mirar,
m’aborrones la vida.
M’aborrones la vida.

Pot semblar mentida,
si et dic que em podria quedar aixina de per vida.
Creuràs que estic exagerant
però no et mentiria.
Mai et mentiria.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.

Però és que estàs tan bonica
mentre cantes eixa cançó que et va marcar un dia.
T’eleves sobre els nostres caps
i et menges la vida.

Et menges la vida.
I entenc de seguida
que jo no puc participar perquè ho trencaria.
Només en certes ocasions
la sort ens premia.
I ara em premia.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.

Eres una simfonia.
I em sent tan gran quan camine al teu costat,
som invencibles, gegants,
som pura electricitat.
Eres com l’harmonia més dolça que mai no s’havia inventat.
Eres la sort que un dia,
sense avís, em va colpejar.
Eres un desig complit,
la cara amable de l’atzar.
Eres una melodia,
eres la llum incondicional.

Jorge Sevilla Fernández 1 Batx B

dilluns, 12 de març de 2018

"AUXILI - Hui la liem"



El grup va sorgir el 2005 com a idea de Esteve, Salva i Marc, i a l'instant es va afegir Miguel. Poc després s'afegiren Ferrero i Luis, a la guitarra i el baix. Així començaren a assatjar. Primerament Marc era dolçaina, però ben prompte es va decidir a agafar el micro i a posar-se a cantar. També necessitaven un poc de ritme, i va vindre Gustau. El seu primer concert va ser a va ser una caseta amb certa il·legalitat… Poc després, volent ampliar el ventall sonor del grup, buscaren un trombó i una trompeta: David "El roig"i, després d'algunes "proves" infructuoses, Salva. També afegiren un teclat: Anna. D'aquesta etapa cal destacar el concert al Santjorock'07, on tocarem amb els Sva-ters. També és important nomenar a Marcos que els va acompanyar una bona temporada a càrrec del teclat. Finalment dir que Xoxe entra substituint a David amb el trombó, i les col·laboracions de Joan a la percussió es feren més constant fins que ara és un més de la gran família. Per desgràcia, tot no pot anar sempre rodat, i de la formació ixen Ferrero i Luis. Després de una exhaustiva recerca trobaren una guitarra i un baixista que pogueren substituir-los.

Parlant d’aquesta cançó, cal dir que és el primer avançament del nou disc d’Auxili titulat Tresors. Els ritmes reggaes acompanyen una lletra directa contra les tradicions arcaiques de les festes populars: «festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes… festa de toro i orquestra, festa que no em representa». Però del mateix mode cridant a la revolta i recuperar la festa. No ho penseu més i premeu el play. El disc pretén ser un punt d’inflexió en la banda, després de la consolidació que han suposat els anteriors discos Dolç atac (Autoeditat, 2013) i Instants cremant (Propaganda pel fet, 2016). Una recerca de la maduresa i la destresa en el control del seu estil per continuar arrasant allà per on els deixen sonar la seua música.

Vaig conéixer aquest grup quan va eixir aquesta nova cançó, es a dir, fa una setmana. Quan vaig escoltar-la per primera vegada em va sorprendre a causa de la seua manera de dir el que pensen sense embuts i de promoure la proposta a canvis a la societat que ens envolta. En aquest cas, com ja he explicat, basen la lletra en les tradicions o festes sexistes, privades o capitalistes que segueixen vigents hui en dia.





LLETRA DE LA CANÇÓ:



Mira com rebenta l’auela a aplaudir
quan veu passar borratxo al seu fill desfilant
amb dos guàrdia civils i un municipal,
l’alcalde representant.


Mira l’animal com camina cara avall, maltractat,
clar reflex d’un estat estancat
amb l’església hem topat
anti party en prime time.


Festa que apesta com la pasta que alimenta
missa i processó, reggaetonto, retreta.
Mira com desfila l’agonia bajo palio,
puja el morenet i mor l’agost.


Festes sexistes, privades, imposades,
capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de "toro" y orquesta,
festa que no ens representa.


I en la plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat.
I en la plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat.


Hui la liem,
nosaltres desfilem,
la barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.


Ahí va la bona, la banda sona,
filada mixta, muixeranga que esborrona.
Davant la moma capitejant,
portem cabet i una esquadra de gegants.


La barca és nostra, ningú l’enfonsa.
Portem el foc de la foguera
i la veta per al ball. Escolta,
els dimonis hem tornat, anti party-time time.


Festa que apesta com la pasta que alimenta.
Reina, tradició, pasdoble, peineta,
la neteta acosada en la verbena,
massa maxito fanfarró, poca condemna.

Festes sexistes, privades, imposades,
capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de "toro" y orquesta,
festa que no ens representa.

Però a la plaça de baix, tot estava canviant,
ens repartíem la festa, un tresor per recuperar.
Ací, a la plaça de baix, ara tot ha canviat.
Defensarem esta festa, el tresor que hem recuperat.


Hui la liem,
nosaltres desfilem,
la barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.




SERGIO GARCÍA 1r BATX H




dilluns, 5 de març de 2018

Plan B Feat Aspencat & Auxili: Singing 4 The Revolution

https://www.youtube.com/watch?v=sZUVPfWvyoQ
El DJ Martin Plan B ha publicat el seu últim treball, o millor dit, el primer. Perquè és la primera pedra d’un projecte que ara enceta envoltat d’amics. Plan B and friends és el nom de l’EP que el 28 de novembre, ha vist la llum. I millor no es podria haver envoltat Plan B. Toni Mejías, Zoo, Julio Maloa, Sen-K, Panxo (La Raíz), Aspencat, Auxili i Dremen han participat en quatre temes que es poden escoltar a través de Youtube.

Aspencat és un grup musical valencià, més concretament de Xaló, a la Marina Alta.[2] El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat ha avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep.


AUXILI, banda formada per 9 músics valencians de formació musical diversa i amb un marcat estil reggae. En 2009 graven el seu primer disc “Existirem” que, tot i la falta d’experiència, suposa els inicis d’un grup de joves que comença a explorar en els camps de la composició musical.


Portava temps escoltant Aspencat i Auxili, només va eixir aquesta cançó la vaig escoltar, gràcies a un amic que me l'envià. La cançó parla que fa falta una revolució, m’agrada perquè em recorda als xics de la dacsa, que fan temes de rap en contra del capitalisme i defenent la lluita del poble com fa també Aspencat, però aquests en valencià.




Lletra canço:

Llny de la ciutat, al nostre barri un dolç atac
Ara que hem parlat entre barrots de libertat
Hem pres foc a a la presó i un Plan-B una rebel-lió
AUXILI I ASPENCAT, torna la connexió!
Hui tinc ganes de dir-ho clar:
Mata l'Europa del benestar
Mata Asia, mata Trump
Mata el petroli, el gas i el coltan
Hui tinc ganes de dir-ho clar:
Maten els déus i el puto capital
Mata la tele el teu pensar
Tallen les ales, volen fer-te callar
Calla, que passa el temps i no canvia la baralla
Qui té les cartes, l'apologia de la farsa no descansa
Ni le misèries del carrer
OOOH singning for the change
Singning for the revolutión
OOOH people rising up!!
"Realpolitik" no vaig de "farol"
Quan assenyale qui porta el control
D'una partida que sega la vida
es jugador quan es posa el sol
Prediquen la pau i vénen la guerra
regue de sang tota la terra
En nom de progrés i la seua bandera
Mort la fera
L'ésser humà extermina, puja la gasolina
Falta medicaments pero no falta cocaína
Som de l'antitaurina, Auschwitz és Palestina
Anem a dir-ho clar en esta puta vida
OOOH singning for the change
Singning for the revolutión
OOOH people rising up!!

dimecres, 28 de febrer de 2018

L'ansia que cura. Paradis


Mishima és un grup de música pop creat a Barcelona en 1999. Està format per David Carabén, Marc Lloret, Dani Vega, Alfons Serra i Xavi Caparrós. El nom del grup prové de l'escriptor japonés Yukio Mishima (va ser un novel·lista, assagista, poeta i crític japonés, considerat un dels més grans escriptors de Japó del segle XX.)

Els seus dos primers discos van ser gravats en anglés, però el verdader reconeixement va arribar amb la publicació del seu tercer treball, Trucar a casa. Recollir els fotos. Pagar la multa (2005) , un àlbum íntegrament en catalán.

"«Es una cançó que juga a posar en moviment tota una sèrie d'idees, prejuís o imatges mentals que d'una manera quasi perilloses passaven pel cap del escriptor de la cançó per a definir com podria ser un paradís. I un paradís normalment té estos aspectes d'un cert exotisme, d'una certa sensualitat. També és un poc eixa cosa que tu et despreocupes, et traus de damunt responsabilitats, no tens angoixa i en un món d'estos sense lloc a responsabilitats et dónes compte que en realitat no hi ha amor, perquè necessàriament l'amor implica un cert compromís i per tant el paradís tindria aquest component que moltes vegades passa per alt i és que no hi ha amor en el paradís i, per tant, és una cosa inhumana »."




Açi deixe la lletra de la canço.

L’ANSIA QUE CURA
PARADÍS

Avui he somiat en el paradís.
Allà s'hi deu estar tan bé!
Vent sec, palmeres, la lluna que t'espera,
mentre un sol rogenc se't pon al got
I uns llavis d'ombra et taral·legen
una cançó secreta del desert
que diu que no hi ha amor al paradís

No hi ha amor al paradís.
Però allà s'hi està tan bé!
Les joies brillen, les fonts brollen,
i per fi tu somrius, també.
El busco endins, en la soledat
d'un cor que ja no hi sent.
Em deixo endur d'ací d'allà
com si jo ja només fos vent.

Les fades dansen
omplint l'estança
amb la sentor
del gessamí.
És una febre obscura,
confonc les mesures,
la vella copa buida
s'omple d'un nou vi.

L'una canta que l'altra balla al so
d'una millor cançó.
Una que és més antiga
i que és per tant més franca:
no dissimula els murs
de cap presó.

Claudia Du Chatelet 1A.

dissabte, 17 de febrer de 2018

Les que faltaven i falten

Aquesta entrada no és cap cançó en valencià. És només un documental important que testimonia l’absència injusta de les dones en la música.

El grup valencià Mafalda acaba de llançar aquest 2018 “Las que faltaban”, un documental que han gravat de forma amateur. Després d'un any de gira per tot l'estat, arreplegant el testimoniatge, les vivències i experiències d'algunes de les artistes i treballadores del sector musical, l'obra pretén ser una reflexió col·lectiva de l'escena musical a través dels ulls de les dones.

dijous, 15 de febrer de 2018

BUHOS - Volcans


 Buhos és un grup de rock de Calafell (Tarragona) fundada l'any 2005. L'any 2007 el grup edita el seu primer disc oficial 'Rebel·lió en la plaça.En un afany de reivindicació discogràfica els seguidors dels de Calafell podien adquirir aquest disc per 1 € en els seus concerts, filosofia que més tard va desembocar en oferir tota la seva discografia en descàrrega gratuïta a través del seu web oficial. El grup distribueix el disc de manera totalment independent i venen més de 10.000 còpies a un euro en un any de concerts. El grup es va popularitzar després d'un seguit de cançons sobre el Barça per Ona Fm i Rac. En aquests mesos, va aparéixer la cançó de Messi, gravada en l'estudi de J.Nin, el tema va sonar molt a l'Argentina i la notícia va aparèixer a la portada de Clarin i Olé.

En aquest vídeo, es pot ver com varies personatges s'enamoren sense importar el genere, o la diferència que es pot encontratrar entre ells. Com al principi es deixa ver uns segons de les seues situacions, una xica que ha discutit amb el seu nòvio i coneix a un cambrer, o una mare que acaba de recollir al seu fill de l'escola, un xic tímid en un gimnàs o un ''treballant''Son situacions que es poden passar a qualsevol de nosaltres, encontrar a l'amor de la nostra vida, o la persona que ens causa papaiones en l'estomac, l'amor és l'amor.









LLETRA


Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



A la trinxera, a la que vam créixer plegats
Em vas fer creure, que tot estava al nostre abast
I ara tot canvia i ens té atrapats
Busquem una sortida entre mitges veritats
Es una guerra i vull lluitar-la al teu costat



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Hi ha un foc que crema, i es imparable quan ho fa
Treu-me la pena i encén-me com un volcà
I quan tot es torça tu ets l'escalfor
La meva força sempre que em guanya la por
No hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Sense regles que ens prohibeixin ser qui som
Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món
La llum al cel, com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem perdent la raó



Ara sincerament, estava buscant una cançó en valencià per a poder publicar-la aquí, i em va saltar un anunci, volia saltarlo, pero al ver un tros, vaig decidir ver lo, em va fer gràcia que justament fosa una cançó en valencià i era una tal com jo la volia, una cançó que explique que els sentiments no es paren a pensar en el sexe, la classe social, l'origen o edat

Em recorda a totes les situacions que he vist de persones que es separen o no tenen el valor de dir-li a la persona que ama el que senten i ver-lo em produeix tristesa i frustració perquè es un sofriment innecessari segons el meu punt de vista. Ara pensava que fer aquest treball seria no més publicar una cançó qualsevolperò a ver encontrar aquesta cançó m'ha fet, buscar altres mes i conèixer mes un altre estil musical. 

ROXANA MARIANA ZAMFIRESCU (1 HUMANISTICO)