dijous, 4 de desembre del 2014

ATUPA-Ser o no ser


ATUPA és un jove grup de Montcada de l’Horta Nord (València) que ix de l’amistat i l’amor pel rap.

Es caracteritzen bàsicament per la versatilitat i la fusió de tres estils distints de rapejar als seus tres MC’s i quatre formes d’entendre el Hip Hop. En comú tenen les ganes de festa, de passar-ho bé i de gaudir del que la música els done sense oblidar mai l'essència del rap, que resideix a la protesta i crítica cap al nostre context polític i social.

Compten amb lletres crítiques amb la València actual que no deixen de banda el veure la realitat amb humor i ràbia conjuntament. També plasmen a les seues cançons les ganes de viure la juventut d’avui dia i les ganes de lluitar per la nostra cultura i el nostre territor
i.
Lletra de Ser o no ser
Panxo:

I entra la veu més sensual del barri,
Ja saben qui és el crac, camina com un dandi
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.

València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet comboi amb Atupa, la Clika.
No xape la boca, soles la tapa una xica.

Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor
el cor al vent, i lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.

Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i més alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes.

És una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda al MC del mes.
No compra joies ni roba, no té diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.

Ser o no ser, this is the question!
S'entenem tots, vénen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.

Robert:

Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.

Jo disfrute amb música de qualsevol època,
des de nano jo vaig voler la meua oïda educar,
això vol dir que disfrute amb James Brown, Phill Collins ... Queen
Sonen molt heavys!

L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental... No estic exagerant!
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.

Així és com va el ritme a la meua ment
sobredosi de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfruta-la... és un consell.

Tu ja l'agafes, el soltes, el dones...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
sé apreciar les corbes, com si fóra un bon artista.

I és que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindrà.


Adrià:

Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?

Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.

Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit on fire amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.

Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.

De moment avancem. Donant tombs però content.
M'agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!

Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.

Fran:
Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet.
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet,
hi ha massa per viure i tan poc de temps.
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent.

Què? absorbir cultura és el meu hobby,
de música a pel.lis, de llibres a còmics,
fer teatre, posar-me a la pell dels altres,
buscar els arguments de postures que em son contràries.

Bona gent, ací present, contents,
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia.

Discutint, ens matem entre col.legues ,sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem.
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent.

Fem pinya, juguem a l 'Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa.
jo sóc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes.

No som perfectes, però som de puta mare,
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare.


He triat aquesta cançó perquè m'ha semblat molt interessant. Ens fa reflexionar sobre la vida, veure que cal gaudir d'aquesta i no preocupar-se tant dels diners. Cal aprendre a vivir-la amb il·lusió i amb música de qualsevol tipus, ja que t'anima i t'estimula. Com diu la cançó '' la vida és curta, tu disfuta-la...és un consell''. A vegades és millor deixar-se portar, viure el moment i no pensar en el que vindrà després. 
La cançó parla també de com són els membres del grup, de com discuteixen entre amics, però en el moment que a qualsevol amic li passa alguna cosa, de seguida están per ajudar-lo. Són solidaris i alegres i sempre están pensant en fer música.

En conclusió, hi ha molt per viure i molt poc temps per a això. Tinc que dir, que cal viure cada moment com si fóra l'últim '' Carpe diem'', ix de festa, riu, fes el cabra, però sempre amb cap. 

La veritat que m'ha encantat la cançó i aquest ritme tant encomanadís. Espere que aquest grup continue fent cançons i com diuen ells, que gaudixen quan les fan.


 



SOFIA STONE 1er Bach H

8 comentaris:

Maria Wollstonecraft ha dit...

Aquest grup ja el coneixia d'altres entrades en aquest blog i m’agraden les seues cançons. Aquesta en particular parla de que no tenim que pensar el diners i que lo millor es passar la vesprada amb el amics. La cançó és un crit d'atenció a les persones per a que pensen en les coses tan bones que s’estan perdent per no fer el que els agrada de veritat.

Ells diuen que no hi ha temps que perdre i que hi ha massa coses que fer, es a dir, que no hi ha que perdre el temps i que hi ha que viure al màxim tot, carpe diem.

Una altra cosa que m’agrada moltíssim d’aquest grup és que hi ha diversos estils de música en una mateixa cançó. Cada vegada que canta un, canvia completament de ritme però queda molt be i és una cançó molt refrescant. És un canvi de la monotonia que estem acostumats.

Molt bona escollida de cançó! :)

Andrea Arenal ha dit...

Aquest grup ja ha tingut diverses entrades al blog i la veritat és que cada cançó és totalment diferent de l'anterior, això passa perquè barregen diversos estils de música.

Aquesta cançó m'agrada perquè és prou rapideta, encomanadissa i s'entén molt bé, quant a la lletra no està malament, m'agrada l'estrofa que diu "Tancant un cicle i obrint portes. Que continue la festa que l'estiu porte: concerts, consciència i més alegria. Que cada dia siga Carnestoltes.", pense que recorda els bons moments d'estiu i vol que quan els recordes et donen forces per a poder continuar, i vol dir-nos amb un somriure tot és millor.

Recomanaria aquesta cançó a tot el món perquè com ha dit la meua companya Sofia et fa reflexionar sobre la vida i gaudir d'aquesta sense fixar-te tant en els diners.

Per últim vull donar l'enhorabona a Sofia perquè ha fet una entrada molt bona.

Victoria Becker i Nerea West ha dit...

Olaaa som Victòria i Nerea, i estem ací per a comentar la cançó Atupa - Ser o no ser (amb Panxo) . Pensem que la cançó té prou ritme però no ens agrada el ritme que té s'escolta molt alt i esta molt mal cantat per al nostre gust. La lletra a vegades no s'entén molt bé per que van molt ràpid i no vocalitzen. La cançó no és del nostre estil perquè esta en valencià i no ens agraden eixe tipus de música ens agraden mes en engonals encara que no entenguem res o en castellà que ho entenem a la perfecció menys en algunes cançons que no vocalitzen quasi res però s'arriba a entendre.
El cantant canta molt malament i no se li entén res, canta molt fort i ens deixa un poc sordes. Crec que canten mes persones però no sabem quantes per que no hi ha vídeo que acompanye la cançó.
No ens a agradat res la cançó esperem que la setmana que ve troba millors vídeos . No ens a agradat res la cançó. Bueno ja va sent hora de despedir-nos adeeeeeeuuu beseeeets <3<3<3<3<3<3

Àlvaro Goldman ha dit...

Soc Àlvaro Goldman, i vaig a comentar la cançó d'Atupa anomenada “Ser o no ser”.

Aquesta cançó principalment parla sobre un tema el qual cobra molta importancia a l'actualitat, la perdua de temps en coses insignificants i irrelevants, és a dir, ens centrem més en les coses materials com són els diners en lloc de gaudir del nostre temps lliure en coses més importants com són els amics. La cançó diu que deuriem aprofitar les oportunitats que ens ofereix el dia a dia de la nostra vida, tenim que fer el que realment ens agrada i viure al màxim.

Ara parlaré sobre les característiques de la cançó; té un ritme bastant accelerat, una melodía agradable i una lletra molt elaborada i emotiva. Cada vegada que intervé un integrant del grup, fa un canvi en l'estil de la música.

En conclusió, és una cançó bastant bona i recomanable. Un salutet!

Ana ketzin ha dit...

Aquesta cançó m'ha agradat molt perquè és molt movedissa i et fan venir ganes de ballar. La lletra té molta raó, i s'entén molt bé.

Aquest grup a eixit moltes vegades en el blog, però aquesta cançó jo crec que és mes divertida i amb el tema de rap que sona molt bé.

Parla de somriure a pesar de tot, tant en moments bons com a dolents. Et recorda moments com a l'estiu o com l'hivern.

Recomane aquesta cançó a la gent que li agrada el tema de rap, i també a la gent que li agraden les cançons amb molt ritme per a ballar.

Borja Kent ha dit...

Este és un grup que tots ja coneixíem d'altres cançons del bloc, com Quatribarap. A mi personalment m'encanta, ja que combina el meu estil músical preferit, el rap, amb una lletra molt currada.

L'únic defecte que li podria posar és que per a una persona que no tinga un bon nivell de valencià pot ser difícil entendre-la, ja que és prou ràpida i a vegades és complicat entendre'l a la perfecció.

En conclusió, Quatribarap és un grup que de per si és molt bo, i en este cas s'ajunta amb una cançó bona per igual, la qual cosa convertix este fragment de música en un plaer fantàstic.

Mar Pardo Bazán ha dit...

Vaig a comentar la cançó ATUPA-Ser o no ser. Atupa és un dels grups més publicats pels companys i la veritat que he escoltat el seu primer disc "QuatribaRap" i m’ha encantat perquè és un grup fruit de l'amistat i la convivència en antigues formacions. "QuatribaRap" intenta establir un punt de trobada per a tots els gustos dins de l'escena del rap. M’he agraden molt les seues cançons perquè són una barreja de hardcore, dubstep, drum and bass, funk, o fins i tot el ska o la cançó d'autor i tot això amb el rap.

Aquesta cançó principalment parla sobre aqueixos moments que podríem tindre i no els tenim per no fer el que volem de debò. No cal pensar en el que ve sinó en el día a día i no desaprofitar cap moment perquè podria ser l'últim. No cal donar-li importància a les coses materials ni als diners, el realment important són els moments ben viscuts i amb un somriure.
Intenten expressar-ho tot amb diferents estils musicals i açò és el que els caracteritza.

Per últim, la lletra i el ritme és pot vorer que estan prou currat i no deixen de dir que ni hi ha que gaudir fins al final. Recomane que escolteu les demes cançons perquè són prou bones.

Felicite a la meua companya Sofia perquè ha deixat explicat prou bé el significat de la cançó .

Nadir Davidson ha dit...

Ja s'han posat varies entrades d'aquest grup i un s'adona de que cada cançó es diferent a l'altra ja que aquest grup barreja molts estils a les seues cançons però sempre and sentit i amb un significat.
Aquesta cançó m'agrada perquè és encomanadissa i m'agrada molt el ritme,
la lletra tracta de la poca importància de les coses materials a la vida ja que no son les coses que ens fan feliços.
Esta cançó està molt be però la meua cançó preferida del grup es "Quatribarap" sense dubte.
Vull felicitar a la meua companya Sofia per fer una entrada tan bona de una cançó tan bona i un grup tan excellent :) Salutacions!
- N. Davidson