dimecres, 28 de gener del 2015

CROSSING - Parem el temps

Aquest és un grup format un 15 d’abril del 2011 fent versions en un concert al Cotton Club del Castell de Peralada. Després d'aquesta primera posada en escena ja no varen saber fer marxa enrere i el caliu i les bones vibracions que sentien per dins en cada actuació, van fer replantejar tot. Així doncs, maquinant l'estratègia de crear i treure a la llum (youtube) un videoclip amb música pròpia cada mes, han aconseguit un contracte discogràfic.

Passat mig any d'aquesta frenètica, esbojarrada, però efectiva idea, es troben dins de "Música Global ideant" i construint el 1r CD que sortirà a principis del 2015.

No he pogut trobar més informació d’aquest grupo ja que és molt nou. Agrairia molt que si teniu més informació sobre aquest grup me la deixeu en els comentaris per a posar-la aqui.

La cançó de la que vaig a parlar-vos va seu el seu primer single anomenat "Parem el temps”, que je té més de 120.000 reproduccions a youtube, ha estat sel·leccionat entre les millors cançons en català de l'estiu 2014 per diverses revistes i diaris musicals. Aquest tema, d'estil fresc i juvenil ens inicia al camí que volen seguir, que no és cap altre que el d'oferir la seua música a tothom.


PAREM EL TEMPS:
He trencat, més d’un plat,
he rigut quan em tocava plorar.
He fet coses que no explicaré
però entre versos te les amagaré.

Deixa que et convenci un altre cop,
donem quatre notes i ho tinc tot.
Somiant, he trobat,
els secrets que mai t’havia amagat.

M’agrada veure com la lluna juga amb el teu nas,
m’agrada fer l’amor a poc a poc,
m’agrada ser com sóc.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és tan sols un moment.
Però no veus, no veus,
ja no em tens als teus peus.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és més bonica
si junts parem el temps.

He esborrat, del meu cap,
els records que no volia guardar.
He deixat la pressa a algun lloc
i ara tot ho faig a ritme del cor.

Deixa que et convenci un altre cop,
donem quatre notes i ho tinc tot.
Caminant, vora el mar,
un somriure és el que m’ha delatat.

M’agrada veure com la lluna juga amb el teu nas,
m’agrada fer l’amor a poc a poc,
m’agrada ser com sóc.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és tan sols un moment.
Però no veus, no veus,
ja no em tens als teus peus.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és més bonica
si junts parem el temps.

Na na na...
Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és tan sols un moment.
Però no veus, no veus,
ja no em tens als teus peus.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la vida és més bonica
si junts parem el temps.





He escollit aquesta cançó perquè m'agrada molt el ritme que te i em pareix que el videoclip està molt be ja que representa completament aquesta cançó, complir els teus somnis i ser feliç.

María Wollstonecraft :)

dijous, 22 de gener del 2015

LAX'N BUSTO - No és massa tard

Lax'n'Busto és un grup musical de pop-rock en català. El grup es va formar el 1986 a Vendrell, Tarragona.
El grup està compost per Jimmy Piñol Mercader (bateria i cors), Jesús Rovira Costas (baix i cors), Pemi Rovirosa Morgades (guitarra i cors), Cristian Gómez Montenegro (guitarra) i Eduard Font Pi (teclat). El cantant és Salva Racero Alberch des de 2006. Abans del 20 d'octubre d'aquest any Pemi Fortuny Soler era cantant i també guitarrista.

Els Lax'n Busto es formen l'any 1986 al Vendrell. A principis del 87 varen començar a fer actuacions en directe, més de 50 aquell any, decidint enregistrar una primera maqueta amb sis temes i posteriorment una segona amb set cançons. El primer lloc aconseguit al concurs "Rockacció 88", els permet de gravar la cara A d'un LP recopilatori juntament amb altres grups. El 1989 editen el seu primer disc, fan un concurs per triar la portada i comencen la gira del Vas de punt?...o què!.

L'èxit del LP els permet fitxar per la discogràfica Discmedi. Durant l'any 1990 les actuacions del grup van en augment, acompanyant a grups com Rosendo, La Guardia, etc... El 1991 editen el segon LP Lax'nBusto i graven el vídeo de la cançó "Miami Beach". Per aquest disc, l'any 2006 obtenen un disc d'or (+ de 40.000 copies venudes). El 1992 van començar amb la reedició del LP Vas a punt?...o què. Són guardonats amb el 5è Èxits d'Or Català i enregistren un mini CD‐maxisingle titulat Inhurted.

En concret, aquesta cançò nomenada “No es massa tard” pertany al seu album “relax” que es va traure al mercat en 2007.

Aquersta cançò, com moltes d'aquest blog, pertany a la banda sonora de la serie que va emetre Antena 3 “Polseres Vermelles”. Es una de les cançons principals de la segona temporada d'aquesta serie.


A mi personalment, aquesta cançò m'agrada molt, perque es trista peero transmet molts sentiments al mateix temps. Es une de les cançons mes reproduïdes en el meu reproductor y per això he decidit elegir-la y publicar-la.






NO ES MASSA TARD:


Cansat, cansat de fer-me mal, 
de viure en un engany, 
cansat de mi, 
que no sé allibera’m, 
fugir d´aquest desig 
que se que no és per a mi però no puc evitar. 

Cansat d´aquesta soledat, 
d´haver-me enamorat 
del pas del temps, 
que fa caure en l´òblit 
allò que va ser etern. 
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar. 

No és massa tard per tot allò que és important 
Estic tan cansat …però he de tornar a començar. 

I quan s´aturarà aquest mal 
que crema i crema tant? 
Evaporat, 
que no deixi record 
d´aquells moments tan bons. 
Cansat que d´aquells núvols només quedi fum. 

No és massa tard per tot allò que és important 
(per a mi, com ser feliç). 
Estic tan cansat …però he de tornar a començar. 

Només vull oblidar i trencar, no recordar mai 
més per viure en pau. 
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de 
ser fugaç, de ser real…, per què 
no puc existir així. 
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat, 
que no puc existir, no vull pas fer-ho així. 
Cansat d´haver somiat… 

I quan podré somriure? 
Quan tornaré a viure? 
Quin va ser el pecat 
per sentir aquest desig 
que no té cap sentit, 
per viure sense viure tanta soledat?






Jennyfer Torres David 1º Batx Ciencies Socials.

diumenge, 18 de gener del 2015

OBRINT PAS - Si tanque els ulls



Obrint Pas és un grup de música valenciana procedent de València que va començar a tocar l’any 1993. Els components del grup són Xavi Sarrià(guitarra i veu), Albert Venavent(trompeta), Jaume Guerra(baix), Robert Fernandez(guitarra), Miquel Ramos(teclat, Ximo Tomas(bateria), Marcos Úbeda(trombó), Miquel Gironés(veu, percusió, dolçaina i gralla), Xabi Arakama(trikitixa), Jaume Figueres i David Ferri(so), Antonio Tormo(il•luminació), Abel Soler i Sergi Martínez(backliner). Els estils que interpreten són rock, ska i punk i la seua música es caracteritza per introduir instruments tradicionals valencians com la dolçaina. A més, amb les seues cançons reivindiquen la cultura valenciana i la defensa del valencià, així com les tradicions dels pobles. Els treballs que han fet es recopil.len en els seus discs: Recuperant el somni (1995), La revolta de l’ànima (1997), Obrint Pas (2000), Terra (2002), La Flama (2004), En Moviment (2005), Benvingut al Paradís (2007) i Coratge (2011). Aquests treballs han sigut interpetats per aquest grup en gran festivals i tours de música com el Internacionalista Tour, que els va portar a Noruega, Regne Unit i Argentina entre altres països, Viña Rock i Fuji Rock. Aquest grup el varem conèixer al nostre institut gràcies a un lipdub que es va fer amb la cançó Benvingut al Paradís i ens va agradar molt. 

Aquesta cançó en concret, Si tanque els ulls, pertany a l’últim disc Coratge i tracta sobre tots els recordes que venen a la ment sobre els temps passats, en aquest cas les festes del poble i la diversió amb el rest de gent amb pocs recursos. La cançó varem conèixer-la buscant més treballs d’aquest grup després de l’experiència a l’institut i ens fa recordar els moments amb les nostres amistats sobre tot a l’estiu al poble o en les Falles. Si no voleu desapegar-vos dels bons records passats tanqueu els ulls i escolteu aquesta cançó.


                  


                                              Si tanque els ulls


Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.

Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.

Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels
Si tanque els ulls ( x2)
Si tanque els ulls ( x2)

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.

Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.

Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels.

Si tanque els ulls recordo tot el què he estimat
i escolto com el cor em torna a bategar.
L’alegria senzilla i l’emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls (x2)

Si tanque els ulls recordo tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res,
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.

El soroll de la festa retronant-me al cor
baixant amb les comparses pel carrer major
les vergonyes perdudes entre els carrerons.

Uns llençols suats davant d’algun portal,
el sabor a mistela, els meus llavis cremant,
tot de robes trencades entre quatre mars..¿? ( niputa!)

Unes escales fosques d’un pis que es van deixar
mirar per la finestra i veure despertar
un país de cases blanques arrassant la mar.

Si tanque els ulls recordo tot el què he estimat
i escolto com el cor em torna a bategar.
L’alegria senzilla i l’emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls (x2)






      Webgrafia

         -Discografia



                                                      Adrián Forés i Víctor Esteban 1BatxC

dilluns, 12 de gener del 2015

ATZEMBLA - L'última nit


Atzembla és una nova banda de músics que s'estrena amb el disc «El teu viatge», i combina estils com l'ska, el punk i el rock. El que destaca és que en algunes cançons estan presents instruments com la dolçaina, que és típica de València. Les cançons són crítiques amb la societat, defensen allò que creuen, com la cultura, i també intenten expressar els seus sentiments.



LLETRA:


Els nostres camins ens separen,
el temps de marxar ja ha arribat,
tan sols vull donar-te les gràcies
i dir-te que ens veurem aviat.

I totes eixes aventures,
tot allò que vam viure tornarà
i junts tornarem a somriure,
com si el temps mai no haguera passat.

Recorde tantes alegries,
converses que ens van atrapar,
somnis llunyans i utopies
o simples somriures a un bar.

Històries que amb el temps es fan fortes,
regals que no es poden comprar,
i que a la memòria ressonen,
tan forts que ningú els pot esborrar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!

Els anys guardaran les promeses,
només ells saben si es compliran,
o si vindran noves sorpreses,
que ens apropen als somnis llunyans.

I si els nostres camins ja no es creuen,
el record mantindrà l'amistat,
i si mai ja no ens tornem a veure,
aquesta cançó ens farà recordar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!



publicat per  Monse Dolz

LA GOSSA SORDA - Respira


La gossa sorda és un grup valencià. Els estils que solen interpretar en les seues cançons són el rock, el punk, el reggae i l'ska. Les cançons són directes i fàcils d'entendre i quasi totes critiquen el sistema.

Aquesta cançó tracta especialment de les hipoteques tan grans que ens fan pagar per a enriquir als polítics. També de quan als pobles no es fa cas de les votacions o no es conta amb l'opinió de les persones sinó que els que tenen poder i diners són els que manen.




LLETRA


He tornat a vagar desficiós
pels carrers del meu poble
paisatge de grues i pols
em van ofegant les hores.
La vida passa com una processó
amb regust d'immobiliària,
cacics i llepons
recepta mil•lenària.
El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
I senyors amb maletins que compren terres
i venen solucions de futur per quatre perres,
d'ajuntaments obedients i cambrers somrients
i un grapat de policies armats fins a les dents
Respira.
Saps com s'accelera el cor.
Refarem l'alternativa.
I encendrem cada racó.
He tornat a vagar orgullós
pels carrers del meu poble,
resposta i color, ja van despertant les hores.
Que la sang correga encesa pel teu cos.
I la paraula no ens queda buida
aquesta nit de foc
en bacanal col•lectiva.
El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
Immigrants que sobreviuen com poden
i grans emprenedors que quan poden els roben,
i besen l'estampeta mentre es peguen colps al pit.
Pagant tres euros l'hora que fàcil fer-se ric.
Respira.
Saps com s'accelera el cor.
Refarem l'alternativa.
I encendrem cada racó.
Parle i opine no ho puc evitar,
tota la ràbia que puc aportar
vull mantindre
la consciència intacta
ben agarrat, ben agarrat,
jo tinc el mànec
molt ben agarrat,
agafe paraules,
dispare conceptes
que tu no pots imaginar!
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a tragar terra.
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a llepar sorra
matemàtica,
curiosa existència,
vivim com podem
somiant amb la lluna
matemàtica
curiosa existència
esclaus d'un nou temps
pistoles de fusta
matemàtica
curiosa existència,
vivim com podem
sense full de ruta.

Respira!




He decidit triar aquesta cançó perquè és un tema molt actual i, a més, està passant ara en els pobles, inclús en les ciutats. També l'he escollida perquè té molt de ritme. Us recomane que sentiu cançons d'aquest grup (La gossa sorda), sobretot si esteu contra el sistema. 


Plublicat per Monse Dolz 

dilluns, 5 de gener del 2015

OBRINT PAS - La cultura de la por

Obrint Pas és una banda de música de la ciutat de València. La seva música és una barreja de punk rock, ska i rock amb melodies i instruments tradicionals, notablement la dolçaina. Líricament tracten temes diversos, encara que prenen denúncia social prominència, solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià defensant la seva unitat amb el català. També van tracten els temes antifeixista i anti-racista.

Obrint Pas es va formar l'any 1993, quan un grup d'amics va establir contacte de l'Institut de secundària Benlliure de Valencia. El 1994, van gravar la seva primera maqueta que va participar en la fase final del III Tirant de rock. Durant els últims anys, la banda participa en diversos festivals i concursos que contribueixen a consolidar la seva música.

El primer disc va arribar a 1997 sota el nom de “La revolta de l' ànima” (compost per cinc parts). Després va vindre “Obrint Pas” (2000), el primer disc amb la discogràfica “Propaganda pel Fet”. La consolidació del grup arribat amb “Terra” (2003), una obra on proven sort amb nous estils. Més tard van gravar “La flama” (2004), amb que es projectarà a altres països. El seu següent treball va ser en directe “El moviment” en (2005) enregistrat al concert que es va celebrar a Valencia, amb motiu del 25 d'abril en homenatge a Ovidi Montllor deu anys després de la seva mort. Feia diverses setmanes a la llista dels 20 millors registres a Espanya de venda.

En 2006 es realitza una gira internacional de Tour 2006 que va conduir-los per diversos països d'Europa i Amèrica del Sud com del Regne Unit, Noruega, República Txeca i Argentina.
Les marques de gira internacionalista va marcar un punt d'inflexió a la banda, que va ser en l’abril de 2007, i més tard, va eixir la cançó “Benvingut al paradís”.
A novembre de 2008, el blog del grup va anunciar la notícia de que eixiria primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià titulat Històries de Paradis i publicat per l'editorial Bromera. Un llibre que té vint històries que es produeixen simultàniament en diferents parts del planeta.

El 24 d'octubre de 2010, a la ciutat de Vich, la música de Obrint Pas va ser utilitzada per tractar d'aconseguir un rècord mundial amb el lipdub amb més participants de la història. Va ser realitzat amb 5,771 persones. Van utilitzar la cançó “La flama”, una cançó de 2004. El desembre de 2010 va donar la seva primera gira al Japó que va tenir una gran resposta del públic en aquest país. El 18 d'abril de 2011 va publicar el seu nou àlbum/llibre "Coratge" (Propaganda pel fet). Després de quatre anys sense publicar cap disc, el grup publica aquest àlbum/llibre de 15 cançons i 90 pàgines de textos escrits que reflexionen sobre les cançons.  A l’obra literària s’inclouen col•laboradors que inclouen a Eduardo Galeano, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, Santiago Alba Rico, David Segarra, Feliu Ventura, David Fernández, Laia Altarriba, etc. El disc "Coratge" va anar directament al  dotzè lloc de la llista dels més venuts de discos de tota Espanya. El juliol de 2011 van tornar al Japó per actuar al Fuji Rock, el festival musical més important del país asiàtic. Poc després, el seu disc "Coratge" també va ser llançat en edició especial al Japó. El 21 de març de 2013, Obrint Pas anuncia una aturada indefinida després que acabe la gira sobre el 2014. Durant 2014 es durà a terme quatre concerts acústics a Barcelona, Palma de Mallorca i Valencia que s'editaran en un disc.




Alcaldesses zombis
cadàvers d'uniforme
jutges amb destrals
opinadors messies
tertulians caníbals
ionquis constitucionals
consellers neonazis
sicaris d'Armani
top models amb pals
polítics amb moto serres
bisbes desbocats
que que corren cap a tu

Vivim acorralats
pels enemics que ens persegueixen
i ens amaguem a les runes
de les nostres habitacions
però en la guerra on lluitem
només ens queda una cruïlla:
viure com esclaus
o perdre la por
i seguir endavant!
endavant!
endavant!
endavant!

Monstres monolingües
rates amb gomina
locutors armats
carcellers amb bòtox
diputats suïcides
bròquers encaputxats
psicòpates de Disney
ultres de John Wayne
Barbies paramilitars
Rita de Godzilla
fans del Ku Kux Klan
que t'apunten a tu

La cançò la hem elegit perque és el nostre grup que canta en valencià preferit, i tambè perque parla d'un tema que nosaltres tambè parlem a vegades; la societat actual.
La cançò pertany a l'àlbum "Coratge" que va eixir al 2011 (que per cert pareix que és l'últim àlbum del grup).
La lletra parla de la nostra societat actual, de com vivim nosaltres a Espanya, que hi ha una gran diferència entre els rics i els pobres al nostre país; la classe mitja ja gairebé no existix, de que mentre que uns menjen luxosament altres no tenen ni que portar-se a la boca.
Gent com els politics viuen dels fons publics, tertulians que viuen de difamar i parlar de la vida personal d'una persona i arruïnar-li la vida sense pietat.

Salutacions a tots i esperem que us hagi agradat.

José Goldman i Nadir Davidson.