dimarts, 10 d’octubre del 2017

LA GOSSA SORDA - AIRE

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego situat a la Marina Alta, País Valencià. La seua música té ritmes de Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan servir instruments típics del País València com la dolçaina. Les seves lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós

A les primeres de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys després, en el 2001 trauen la seua primera maqueta La Gossa està que bossa. Amb l'arribada del seu primer disc Vigila s'obren camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català, actuant a Catalunya com és el cas del Rebrotde 2003, d'aquest disc té molt ressò la cançó "Senyor pirotècnic". Amb el seu segon disc Garrotades es convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en català amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid. A més, han actuat als festivals de rock d'àmbit estatal com el Viña Rock.

La cançó que jo he triat és de l'any 2014, del seu últim àlbum «La polseguera» i el seu nom es «AIRE»

El ritme de la cançó és activa i addictiva, és una música fàcil d'escoltar i amb nombroses repeticions de la tornada, la qual fa més fàcil aprendre la lletra.
La cançó tracta del sentiment d'estres que fa la societat sobre les persones i la necessitat de respirar i ser feliços front la situació social que vivim. He elegit aquesta cançó ja que pense que la gent s'ha oblidat que lo més important de la vida es ser feliços i que escapar de la rutina es millor que una vida monòtona i avorrida. Així que pensa lo feliç que vols ser i respira.


Les nits són de ferro i els matins d'espart,


els dies són terribles sense el vent de la mar.
Aire, ens falta l'aire.

Els temps que corren cauen costera avall,
augmenta sense límit la pressió arterial.
Aire, ens falta l'aire.

I ara bé, ara bé, quan la cosa s'embruta
fugim els que podem de tant de fill de buda.
Hem tallat els carrers i hem obert les ments,
correm entre les boires d'un futur espès.

I ara bé, ara bé quan la bruta "s'enclosa",
l'infern és testimoni de la nostra força.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa.

La teua mà i la meua prenen la ciutat
la prenen i la perden just a l'endemà.
Aire, ens falta l'aire.

Parlem de moltes coses, tantes veritats,
la nostra artilleria no l'encerta mai.
Aire, ens falta l'aire.

I ara bé, ara bé quan la cosa s'embruta
i notes les cadenes de la dictadura.
Escoltes com s'acosta l'esbart de llops,
de nou caus en la trampa del mal menor

I ara bé, ara bé quan la bruta "s'enclosa",
el dia que ens unim i afrontem la resposta.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa

T’has acostumat
jugant amb la veritat,
no es difícil caure
quan et mires la façana
i el judici et confon la paraula.
Jo ara dic, jo ara dic
zero responsables,
senyalar amb el dit,
justícia, teatre.
Ells demanaran el pacte.

Jugar-li a la por ,
vèncer la foscor.
Més a prop de la misèria
la trampa amaga l'espoli.
Jugar-li a la por,
ser un lluitador
Més a prop de la misèria
és fàcil entendre l’odi.

Respirem com si ens robaren l'aire
i a dins nostre tot és aire
i com l'aire ens enlairem.
Continuem i ens transformem en aire
i ara no hi ha qui ens pare,
la cosa se'm bruta.

Aire, ens falta l'aire...

I ves amb compte,
volem tornar a respirar
aquella olor a terra
aquesta rabia calavera
jo l'esborre quan respirem
aires de futur .

https://www.youtube.com/watch?v=ej1PsTNwmhs





1 comentari:

Daniel Goldman 1er.BACH.C ha dit...

Aquesta cançó del conegut grup «La Gossa Sorda» és una reflexió sobre el pas del temps mentre ens deixem influir per les opinions de la resta. La peça musical pertany a el seu últim àlbum nomenat «La polseguera». Després de quasi vint anys escrivint sobre crítiques al sistema i les injustícies, en aquest vídeo parlen d’un tema més col·loquial com és l’ansietat social.

La cançó té una estructura on es repeteix diverses vegades la tornada. El seu ritme és molt addictiu i la lletra arriba fàcilment al que la escolta, ja que parla d’un tema amb el que la majoria es sent identificat. Centrant-nos més amb els versos, reflexionen, a diferencia de moltes antigues cançons que parlen sobre el sistema, aquesta tracta d’apropar-se encara més al públic. Intenta ajudar-nos a oblidar les opinions i crítiques socials, per aconseguir viure d’una manera més feliç i despreocupada.

Personalment, m’ha agradat molt la cançó pel seu tema, ja que pense que és molt important que tots el suportem i deixem de ser tan vulnerables a les crítiques de la resta. Crec que té bon ritme per a enganxar, però a més transmet un missatge molt positiu.