dijous, 30 de novembre del 2017

TESA - Rebesnéts del Tio Canya



Videoclip de la rapera valenciana Tesa, que forma part d"Al-tesa". 

Recordes el Tio Canya?

Copiem ací part de l'entrevista a la cantant estreta de tresdedeu.com

– Quan i què et motivà a fer rap?
– Des de xicoteta m’ha agradat molt la música i les cançons. Ma mare me’n cantava i ja em fixava especialment en les lletres. Fins i tot, ensenyava cançons a les meues amigues, me’n recorde d’ensenyar-los la d’El Tio Canya (riu). De més major, vaig conèixer Héctor, el meu company en el delito. Molts amics del poble començaren a fer temes de rap i em vaig animar. És una forma de divertir-me, veig el rap com una eina per a poder expresar-te i fer-te sentir sense tindre una formació musical anterior.

– Quins són els/les teus/teues referents musicals?
– Jo no sóc rapera de cuna, m’he criat en el punk. M’agraden més els clàssics, com Eskorbuto, però m’he influenciat per estils de música diferents, com Extremoduro, i sóc fan a saco de Lichis, el de La Cabra Mecánica (1994-2009). Em sembla que és el millor lletrista d’Espanya. Grups tipus Sva-ters, La Gossa Sorda, Al Tall. I, si ens movem cap al rap: Violadores del Verso o CPV. Últimament, escolte molt una rapera britànica, la Lady Leshurr.

– Quin és el missatge que vols donar amb els 12 tracks del disc Al-Tesa?
– Sóc de fer cançons conforme m’abelleix, per això els temes són variats. Sóc molt eclèctica i, en eixe aspecte, el disc em fa justícia (riu). Pel que deia que era eclèctica amb els estils musicals, em pots vore tant a una rave, com a un concert de rock, com escoltant un disc de Maria del Mar Bonet. No sé… fins i tot em pots vore escoltant a Camarón en el cotxe. Si haguera de dir què m’inspira el nou disc, seria tres coses: defensar la terra, allò nostre, reivindicar els valors socials i la tercera pota d’Al-Tesa seria el catxondeo¸, al cap i a la fi, la festa (riu).

-El senzill d’avançament del disc “Rebesnéts del Tio Canya”, trobes que és un tema que s’adequa a la conjuntura d’ara, que ja no governa la dreta després de 20 anys?

– Els discos costen de fer i jo ara m’ho estic gestionant tot: pense les idees, parle amb els productors per a les bases, disseny, videoclips, samarretes, em busque els concerts, insistisc per a què em paguen. Hi ha temes del disc que tenen 3 anys. La veritat és que tenia ganes de fer un tema sobre la llengua i va eixir ‘Rebesnéts del Tio Canya’. És important posicionar-se. Malgrat que el govern autonòmic ens és favorable, la discussió valencià-català encara està. Done una visió personal, una visió poc estereotipada de la temàtica. De fet, és el primer i únic tema en el qual he plorat fent-lo.

[...]

– Tant a la portada del disc com a cançons com ‘Altesa’ (Prod Dejota Rubio) veiem sonoritats i lletra amb referències al món àrab, com decideixes seguir esta temàtica?

Al-Tesa és un joc de paraules amb el meu nom, Tesa. Sonava bé, signifgicava altesa (forma de dirigir-se a un monarca) i em va agradar. La cançó va eixir arran del nom del disc. Una vegada vam fer el disseny, ja seguirem eixa estètica. Sona com àrab “Almussafes” (d’on jo sóc) i “Al-Tesa”. Per això seguírem esta estètica.
[...]

-Et presentes en l’escena com a rapera feminista. Artistes de l’escena comercial internacionals com Ariana Grande (defensa mostrar la sexualitat de la dona com ella vol) o Alicia Keys (la seua batalla contra el maquillatge) o la mateixa Beyonce amb temes com el de “Run the World” (en referència a les dones que han de dominar). Les consideres veritablement feministes?

En primer lloc, intente no posar-me massa etiquetes, però sempre s’encarreguen de posar-me-les. Sí, sóc feminista, però eixe no és el focus de totes les meues cançons. Sóc una xica complexa i és difícil encassellar-me. Pel que fa a les artistes que nomenes, no seguisc a cap de les tres però, a simple vista, puc dir que tot allò que fan va lligat al producte comercial. Darrerament, el feminisme està molt en boga, tal volta s’estiga desvirtuant una mica. Un cop s’utilitza amb finalitats comercials, perd el seu sentit. Veig molts missatges a les xarxes que tracten de ser feministes, amb tota la fe i bona intenció del món, però no ho són.
[...]

LLETRA

Defensem el valencià, la llengua del Tio Canya
La llengua és una joia que no es conserva a museus
Rebesnéts del Tio Canya no ens podreu parar els peus
Heu de caure en veu, no li posem preu
Un per un vull vore com caieu des d'on esteu.

Blaveros mamarratxos, fatxes en despatxos
Volen fer garbatxo, el valencià fer-lo caxos
I emitim sonores bombes roses com els grills
Quan arriben hores valencià ensenyar als fills.

Quan estem units vorem com açò avança
Amb els ulls humits senyalem Almansa
No estem derruïts, devem d'estar reunits
Si tota la caspa se la llevem ja del mig

Que deixen de xuclar eixos que parlem castellà
Que no tornen ni una perra encara ens queda batalla
Sempre ho dic a la penya i al final la cosa estalla
Tornarem la dignitat al nostre Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts. (x2)

El Tio Canya es mor però ací tens els successors
Reivindiquen la seua llengua les noves generacions
Parlem en valencià, somiem en valencià,
I els somnis són somnis però es poden alcançar

Que ja heu prou el gamba, se'ls portarem a la tomba
Ballarem la bamba quan la fi se'ns vinga tomba
Cantarem un samba, tenim mala ombra
No serà per samba si estirem segur que tomba

Parlava Teresín, Tere i també
Tereseta I seguent la seua besnéta que anava a parlar Teresa
Som ser valencià, veges tu quina sorpresa
Endevina que parlarà la que vinga raere d'esta

Estime el valencià com estime la meua terra
Com estime jo als meus pares, com estimava a ma uela
Per ells jo trac la serra pa' mi es la mateixa guerra
Les que m'ensenyaren nosaltres som gent d'esquerra

Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts. (x2)

I tots eixos feixistes que deixen ja de manar
No es que no es promoga és que la volen maxacar
Els causa rebutjos, donarem serrutxo
Odien estos xuxos com a les Normes del Puig jo!

No mos fareu catalans!
Vaia tela, se vos en va de les mans
No son tants, van pujats de mortadel·la
Xafen la FL amb la sola de les Vans, jo!

Ho diré clar pa' que s'entenga
En valencià i el català són la mateixa llengua
Sí, hi ha diferències, com del meu poble a Sueca
Però és la mateixa llengua xe, la resta ja és política

Però balla d'aquesta situació crítica
Cal acció, reprendrem la ciutat cítrica
Mans amunt, se va a cagar la perra
Som rebesnéts del Tio Canya en peu de guerra

Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts

Defensem el valencià,
la llengua del Tio Canya

3 comentaris:

Carles Claramunt ha dit...

VIU LA IDENTITAT

"Rebesnets del tio Canya" és una cançó manifest de la preservació d’una identitat valenciana greument discriminada i oblidada. El videoclip es trasllada a l’horta, que és juntament amb la llengua, el màxim exponent identificatiu de la comarca del país valencià.

Primerament, parlem de la nostra apreciada identitat. La cultura valenciana és molt més que una llengua, és una identitat, és el record dels nostres avantpassats i el valor de la nostra terra. És el ben més preuat, un patrimoni de valor indefinit compartit per milers de valencians i atacat per tants altres i institucions que volen acabar amb una font d'unió i esperit revolucionari que no oblida la seua injusta i obligada història.

Pensa que la teua identitat -una cultura forjada durant centenars d'anys-, la teua pròpia cultura és una casa. La llengua és la clau de la porta principal, és a dir,alò que et permet accedir a totes les habitacions. Sense ella, acabes desorientat, et converteixes en algú sense llar, sense una identitat legítima. Acaben entrant a la teua casa sense permís i finalment te la lleven.

Doncs açò és la identitat, mirar al passat i adonar-te que si parles la llengua catalana, que si encara tens la sort de poder sembrar tomaques en l'horta del teu avi o de poder ballar una albà o tocar amb una dolçaina abans de menjar-te una bona orxata amb fartons o un bon arròs al forn, és gràcies a totes les generacions de valencians que van lluitar i encara lluiten per conservar les seues tradicions i amagar-les lluny d'usurpadors forans. Si ignorem les nostres arrels, acabarem oblidant les nostres costums i finalment ens serán arrebatades.

Comencem a fer un exercici d’anàlisi temporal observant l’horta. Si mirem al passat, ens adonarem com des del segle VIII amb l’arribada dels àrabs al nostre territori, l’horta ha format part de la cultura de la nostra ciutat, esdevenint part del nostre patrimoni i història viva i actual del nostre poble. Es tracta d’un símbol d’identitat que la dreta ha anat destruint a poc a poc per a dur a terme les seues polítiques de malversació urbanística, acabant així amb el somni de llauradors i d’altres centenars de milers de valencians, que no era un altre que el respecte a allò que un dia fos dels seus avantpassats.

Com el tio canya, als llauradors i a tota la ciutadania valenciana que ens veiem representats amb l’horta i que lluitem per preservar-la, ens toca seguir ensenyant els seus costums per tal de fomentar l’amor a la sobirania cultural i a la pròpia llengua per part de futures generacions.

En la cançó també es parla de l’altre pilar fonamental de la nostra cultura, la llengua catalana. La situació de desigualtat lingüística amb el castellà és terriblement insostenible per 2 motius [...]

Carles Claramunt ha dit...

VIU LA IDENTITAT

[...] En primer lloc trobem gran quantitat de gent baix el tolit lema de “No mos fareu catalans” - una gent que en la seua majoria no hauria escrit ni llegit cap text en valencià si no haguera sigut per aquesta pancarta que posteriorment portaran en alguna manifestació espanyolista on es dedicaran a apallissar a gent que es troba manifestant-se baix el lema de sí al valencià- defensa la identitat valenciana però rebutja qualsevol relació amb els Països Catalans -que són més bé una associació de regions catalanoparlants i de costums i cultura comuns-, és a dir, que si es mogueren per aquesta idea, per a d ‘ells ni tan sols hauria de quedar la llengua. En definitiva, aquest “valencians de veritat” amb una identitat més espanyolista que purament valenciana rebentaran el YouTube en veure un vídeo de faccions catalanovalencianes i demanaran que deixen a València i al valencià en pau, que no té res a veure amb el català ni els Països Catalans i que estan ben orgullosos de la seua llengua i cultura -tot això dit en castellà, és clar-.

Per l'altra banda, observem que a la ciutat tothom ha de saber parlar castellà, i si et passa com el tio Canya - vens d’un poble valencianoparlant i malgrat que no saps dir ni mu en castellà et trobes obligat a parlar en aquesta llengua desconeguda perquè se’t nega d’una manera o altra la possibilitat d’expressar-te en la llengua de la teua terra- sort si no et diuen "paleto" i no se’t burlen més de 4 vegades. Però que passa si un castellanoparlant no sap parlar el valencià? Res. No passa res. I aquesta és la desigualtat a la qual em referisc.

Cada dia hem de superar unes fronteres que ens dificulten gaudir d’allò que és nostre. No hem avançat en absolut des d'aquells temps en què l’ús del valencià era censurat i considerat de pobres. Males cares quan iniciem una conversa en valencià÷a, supliques per a canviar de llengua en conversacions informals, persones que no et comprenen perquè es pensen que estàs parlant-los kurd, altres que encara són capaços d’anar una mica més enllà i molestar-se per no entendre que a Espanya no es parle una altra llengua que el castellà… Petits gestos que visquem cada dia prohibeixen el valencià de manera indirecta i de vegades no tan indirectament.

No podem permetre el seu objectiu d’aconseguir que deixem la nostra senya de costat, continuarem sent fidels al que pensem que és just. Com els meus rebesavis, com els meus avis, com els meus pares i com voldria que ho feren els meus fills, jo parlaré valencià. I no per ser més gall que la resta, per mi mateix, pel meu barri, per la meua ciutat, pel meu passat i pel futur de la meua llengua que amb detalls com aquests, a poc a poc es va perdent.

Raquel Kent 1er Baxt-B ha dit...

«Rebesnéts del Tio Canya» és una cançó de Tesa, una rapera valenciana d'Almussafes que fa referència a la tradició valenciana, a la nostra llengua i sobretot, és un xicotet homenatge al Tio Canya, cançó que es va compondre fa 40 anys i que explicava la història d'un iaio que a la dictadura tenia problemes perquè no entenia el castellà i al final va poder veure als seus besnéts recuperar la llengua.

El rap de Tesa comença amb la frase “Defensem el valencià, la llengua del Tio Canya” i la història contínua amb els successors d'aquest home -els rebesnéts- que reivindiquen l'ús de la llengua valenciana, ells parlen i somien en valencià, volen recuperar la seua cultura, la cultura del Tio Canya, perquè sobretot estimen la seua terra.

Personalment pense que la lletra d'aquest rap em sembla molt apropiada per a reivindicar que el valencià és la llengua pròpia de la nostra comunitat i que no hem de deixar que ocórrega com en la cançó del Tio Canya, on va haver-hi una època en què es va perdre. És la forma de dir que tots els valencians tenen dret a decidir que idioma volen aprendre i amb quin comunicar-se.

També puc dir que existeix poc rap femení i molt poc en valencià i que després de llegir l'entrevista a Tesa, la qual no es considera rapera de nissaga, ja que diu que s'ha criat en el punk, he pogut entendre millor perquè fa aquest homenatge cap al Tio Canya. Ella explica que quan era xicoteta li agradava aquesta cançó, però no solament ho va fer per açò, volia fer un tema sobre la llengua, també deixa clar que amb aquest disc pretén defensar la terra i reivindicar els valors socials, a més, jo pense que en l'àmbit lingüístic, és molt important qualsevol tipus d'instrument comunicatiu en valencià i les cançons en la nostra llengua tenen un paper molt important per a la gent.

Per a concloure, podria dir que encara que a mi, personalment, el rap no m'apassiona, sí que és cert que connecta molt bé amb els joves i sobretot aquesta cançó, al meu entendre, hauria de ser escoltada per tothom, la recomanaria sobretot al públic valencià, no solament per la seua lletra i el missatge que deixa en tots nosaltres, sinó també per la mescla musical de rap amb la dolçaina. Normalment per a elaborar un fons o peça musical per a rap, s'utilitzen instruments com la bateria o el sintetitzador, però és la primera vegada que escolte una mescla d'aquest tipus amb un instrument típic valencià i m'ha semblat molt original.