El nostre orientador Joan Cantarero em passa informació sobre el grup de música en el qual toca el seu fill: Poetes Anònims. Açò és el que diuen d'ells mateixos:
"Poetes Anònims fem cançons amb un estil propi que beu del Pop català de Manel i Antònia Font, el rock de Mishima, el folk Dylanià i la cançó d'autor (o bandautor) de Sanjosex. Aquest estil pop-rock-folk ens dóna llibertat per a fer cançons que arriben a tot tipus de públic, i un tret característic dins del panorama actual de la música en valencià, on pocs grups comparteixen la nostra manera de fer música. Som una formació jove, nascuda a l'institut públic de Benimaclet Ferrer i Guàrdia, que ha anat progressant des d’una xicoteta formació inicial fins als 6 que som actualment, amb la incorporació de nous membres.
A més a més de tindre la base instrumental de guitarres, baix, veu i bateria, les nostres dues incorporacions més recents, Dani Lledó al trombó i Dani Guerrero al saxo, ens donen la riquesa melòdica d’una secció de vents. La nostra capacitat multinstrumentista i autodidacta i la nostra llarga formació musical ens dóna la possibilitat d’alternar l’ukelele, el teclat o el violí a les nostres actuacions. També el fet que tots els membres del grup participen a les veus dinamitza les cançons.
La curta trajectòria que portem no ens ha privat de tocar en molts llocs fora i dins de la ciutat de València, com la sala Black Note. Hem estat a Elx, Monòver o Quart de les Valls. Hem tocat amb músics importants del panorama musical actual com Aspencat, El Diluvi, Kaoba, Pellikana, Andreu Valor, Hugo Mas, Oliva Trencada, Bertomeu, Verd Cel, Mugroman, Rafa Xambó, Tardor i La Caixa de Gel, entre altres. També, aquest any, hem sigut finalistes del concurs Amplifica’t i del MusiQart gràcies a la maqueta que gravàrem aquest estiu a l’Ars Studios. Aquestes actuacions ens han reportat ja entrevistes a revistes com Sons de Xaloc, al programa de ràdio Tradisons o a ser entrevistats per la presentadora Amàlia Garrigós. Ens podeu escoltar al nostre bandcamp, a myspace o visitar el nostre canal de youtube. I podeu contactar amb nosaltres via gmail, facebook o twitter.
Poetes Anònims: Marc Gozalbo (bateria), Dani Guerrero (saxo), Enric Pérez (baix i violí), Dani Lledó (trombó), Francesc Cantarero (guitarra elèctrica i acústica) i Xavi Hernàndez (cantant, teclat, guitarra i ukelele)."
Ací us deixe "Dóna'm lluna" i "Res no m'espanta", de l'àlbum autoeditat amb el mateix nom l'any 2013.
Res no m'espanta
Diu que no sé cantar
diu que no sé parlar
que no sé quan callar.
Diu que no sóc molt alt
ni tampoc massa gran
que sempre estic cansat.
Diu que no sé besar
diu que no sé estimar
que la trobe a faltar.
Diu que no sé menjar
ni tan sols mastegar
que tot ho faig fatal.
Ell defensa que la vida és molt dura
que jo no tinc qualitats
i els somnis que em proposava
no els aconseguiré mai.
Jo li he dit que res no m'espanta
res és fora del meu abast
i que la vida és molt dura
però estic acostumat.
Diu que no sé cantar
diu que no sé parlar
que no sé quan callar.
Diu que no sé plorar
diu que no em sé expressar
diu que no sé actuar.
Diu que no tinc cap lloc
on guarir el meu cos
i visc en un malson.
Diu que no puc dormir
pensant en el teu llit
diu que no sé patir.
Ell defensa que la vida és molt curta
que no dóna temps per a res
i que al final quan l'acabes
tot et queda per fer.
Jo li he dit que el futur no m'espanta
i que ara que no sóc molt gran
he descobert que a la vida
un dia pot durar anys.
3 comentaris:
Aquesta cançó es diu «Res no m’espanta» i és del grup de música valencià: Poetes anònims. Aquest grup beu de l’estil del pop català i varia molt en el seu estil, obtenint com a resultat una música diferent i un estil propi meravellós. Ells no solament es queden en el tradicional amb una veu i algunes guitarres, també en algunes de les seues obres fan ús del teclat, l’ukulele i, en algunes ocasions, també del saxofon.
Aquesta cançó en concret és molt bona, el seu ritme és suau però es barreja amb el so de les guitarres i fa que la melodia siga molt més animada quan el tema va avançant. El títol de la cançó és «Res no m’espanta» i la lletra del tema no és gens complicada, destaca la seua senzillesa. En aquesta, veiem com el cantant ens narra tot el que algú li diu. Aquesta persona que es dirigeix a ell no para de recordar-li tots els seus defectes una vegada i una altra. Li repeteix sense parar tot allò que no sap fer o que fa malament i li recorda que no serveix per a res.
Veiem com li recrimina el no saber mastegar, parlar, cantar, estimar... i moltes coses més. També li mostra com sent com és no arribarà massa lluny i el fa veure que la vida és molt dura, molt més per a algú com ell. El narrador d’aquesta petita història sempre respon i li diu al seu agressor que no l’importa gens tot allò que fa malament. Ell comenta que no té por, que res l’espanta i que, malgrat que ja sap que la vida és dura, n’està acostumat.
Aquesta cançó podria entendre’s de diverses maneres. Una d'elles, i la més normal, seria veure una persona que vol enfonsar una altra. Per aquesta raó no para de dir-li que no serà capaç de res, que tot l’eixirà malament perquè no té les qualitats necessàries per a triomfar a aquesta vida. Encara així, l’altra persona es defén i li recorda, tant a ell com a si mateix, que és capaç de tot i que no importa com de dures puguen ser les coses. Altra manera d’interpretar la lletra, potser seria una mica més profunda. Qui podria ser el nostre pitjor enemic? Ningú mai podrà ser tan dur amb nosaltres que nosaltres mateixos. Amb açò vull dir que, potser el vertader significat de la cançó és aquest, la falta de confiança.
Podria interpretar-se la lletra com totes les vegades que nosaltres mateixos ens hem dit que no podíem, que era massa per a nosaltres, que no ho aconseguiríem. Totes aquelles vegades en les quals hem remarcat els nostres defectes, en les que hem deixat que la nostra inseguretat puga amb nosaltres. De la mateixa manera veiem la petita veu al nostre cap que, per molt dolenta que siga la situació que vivim, sempre ens intentarà animar i ens farà seguir caminant, lluitant pels nostres somnis. M’agrada veure aquest tema com una lluita interna, una baralla entre tota la nostra por i la nostra inseguretat i amb el nostre valor, estima i amor propi.
Recomane molt aquesta cançó perquè qualsevol persona podria gaudir d’ella i de la melodia. Encara que recomane encara més reflexionar sobre la lletra, pensar més enllà del que entendríem si solament l’escoltarem una volta i endinsar-nos en la meravellosa música dels Poetes anònims.
Aquestes dues cançons “Dóna’m lluna” i “Res m’espanta” són del grup català Poetes anònims. Com ells diuen, posseeixen un estil propi que prové del pop català, ficant com a referents a altres autors, anomenats Manel i Antònia Font. Aquest estil propi els dóna la llibertat d’arribar a tots els públics, ja que gràcies a la diversitat de preferències dels participants del grup toquen pop, rock i inclús folk. Són una formació jove, innovadora i única a València que ha anat progressant, des dels sis participants del grup fins als nou que són ara.
Les dues obres elegides per aquest blog tenen un ritme suau, més la primera que la segona, i la mateixa veu com a protagonista. La tranquil·litat, la pau, la calma, la serenitat i el descans que ens atorga aquesta preciosa veu fa que el nostre cos i la nostra ment es cohesionen en una perfecta harmonia. A més a més les lletres d’aquestes cançons no són gens complicades, utilitzen un vocabulari que tothom pot entendre i amb molt de significat.
Ara centrant-nos en la cançó “Res no m’espanta”, que va eixir l'any 2013, cal fer una extensa anàlisi per a entendre el concepte que els autors volem fer arribar. Abans de tot i retornant al ritme, aquesta el té suau i melòdic, però a poc a poc quan el tema va avançant es torna més intens i animat. En la cançó observem que l’autor narra tot el que li diguen, el diàleg entre ell i altra persona. Aquesta persona es veu que no és amistosa, ja que no deixa d’assetjar a l’autor i de repetir que no sap fer res.
Ni cantar, ni parlar, ni callar. Ni besar, ni estimar, ni faltar. Ni menjar, ni mastegar, ni actuar. Ni plorar, ni expressar, ni dormir. L’acusa de no saber fer totes aquestes qualitats, que si ens fixem, són les qualitats bàsiques d’un humà, per tant, l'està menyspreant com a persona. El narrador sempre li respon de la mateixa forma, deixant clar que a ell no l’importa la seua opinió. Ell està acostumat a lluitar i a defensar-se, perquè com mostra no és la primera vegada que li passa i no creu que siga l’última.
Poetes anònims mostren la lluita a l'assetjament escolar amb la lletra d’aquesta cançó. Mostren l’actitud que cal tindre, encara el difícil que siga. Moltes persones sempre intentaran enfonsar-nos per dues possibles raons, perquè tenen enveja de la nostra felicitat o que creuen que solucionaran els seus problemes fotent a altres. Encara que la solució de fer que la situació no ens afecte és bona, aquesta per a moltes persones és molt difícil, ja que no tots tenim tanta confiança. Per això la solució que hauríem de buscar és erradicar els assetjaments.
Difícil, molt difícil és aconseguir aquest objectiu. Però si ens unim tots deixarem de ser la minoria que pensa que es pot aconseguir aquest ideal per a ser tota una societat, tota la població. Els abusadors han tingut sempre el poder, ja és l'hora de canviar, i si ho fem tots units, aquest canvi serà més gran.
Abans de res moltíssimes gràcies a les dos per escoltar i reflexionar sobre les nostres cançons. Fa goig llegir les vostres interpretacions, tant la denotativa on exposeu aqueixa pugna entre el narrador i l'antagonista; com la connotativa i personal: el nostre pitjor enemic, que som nosaltres, i l'assetjament escolar. Tota cançó adquireix el seu vertader significat en arribar a un oient i apel·lar a les seues emocions i percepcions personals.
Fa molt de temps que escrivírem i enregistràrem Res no m'espanta i, malgrat la dificultat en què es troba un grup en valencià per trobar espais on expressar-se, continuem fent allò que podem i ens agrada: cançons. Escrits com els vostres donen molta força i per això n'estem tan agraïts.
Una abraçada a les dos, ens vegem als escenaris.
Francesc
Publica un comentari a l'entrada