dimecres, 16 de maig del 2018

XAVI SARRIÀ - ''Amb l'esperança entre les dents''

FITXA TÈCNICA

Any: 2017.
Àlbum: Amb l’esperança entre les dents.
Producció: 
Xavi Sarrià: veu i guitarra. 
Clàudia Key Day: veus.
Diego Barberà: baix. 
Salva Bolufer 'Bolu': bateria.
Héctor Tirado: guitarra.
Joan Marc Pérez: teclat.
Genís Trani: programació.
Pablo Sánchez: veus.




SOBRE L'AUTOR

Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona l'any 1977, però es va traslladar a València –terra natal de la família del seu pare- a la mort de la seua mare. A la seua primerenca adolescència va fundar el seu primer grup de música i presenta a la ràdio valenciana un dels primers programes de rock en català al País Valencià. A 1993, amb setze anys funda el famós grup ‘’Obrint Pas’’. Les seues primeres maquetes van ser Obrint Pas i Recuperant el Somni.
Xavi Sarrià ha fet una gran llavor juntament amb altres autors i grups per defensar la llegua catalana, que ha estat històricament discriminada fins fa poc de temps, y a més també va criticar l’hegemonia globalitzada del neoliberalisme. L'any 2016 viatja a Kurdistan per a enregistrar l’ofensiva de l’estat turc contra la població turca en format de documental y en 2017 viatjà a Grècia per donar suport a les persones refugiades. Aquell mateix any li van concedir el Premi Literatura a la trajectòria artística com a narrador i autor de cançons.



OPINIÓ PERSONAL 

Aquesta cançó es molt especial per a mi perquè va ser la primera que em va a endinsar al món de la música catalana. Me transmet molts records i també molta força. Crec que Xavi Sarrià té molta cura en la seua lírica, que esdevé tenacitat i tendresa al mateix temps. Altra menció especial es la seua cançó anomenada Renaixem, que transporta la veu del poble, una característica de la música reivindicativa. Són ambdues cançons amb ritmes diferents però que consoliden la idea del poble unit i lluitador i fan un crit a la nostàlgia dels carrers de València.


LLETRA

                                                                            Som el sol que despertava                                                                                 
al pati d’aquella escola
samarretes esguerrades
tiradors a les butxaques
érem innocents i dèbils
però ja no tan ingenus
tu pintaves estelades
jo et besava d’amagades  

Som la fúria que arrasava
amb la nostra adolescència
unes festes populars
altaveus al descampat
batallant entre mil cossos 
com feres ingovernables
tu em cantaves a l’orella
jo et desitjava sencera

Som l’amor que construíem
entre llargues assemblees
un casal destartalat 
un pòster d’encaputxats
vèncer la nostra feblesa
desafiant la prudència
tu assenyalaves tempestes
jo desplegava les veles.

Som la lluna que assaltàvem
a les nostres matinades
amagats a les teulades
de la nostra vida en flames
estimant-nos a glopades
de poemes i cerveses
tu recitaves Kortatu
jo el Llibre de Meravelles 
Som la llavor
que creix
sota els estels
la terra humida
les arrels
el vent la pluja
i la memòria
que perdura

Som la gent
que no es rendeix
fràgils humils
supervivents
tota una vida
a la deriva
amb l’esperança
entre les dents

Som les nits de cara al sostre
d’habitacions a les fosques
aïllats en blocs de pisos
entre frustracions i bronques
escrivint a les palpentes
missatges a les finestres
tu espantaves velles ombres
jo m’ocupava dels monstres

Som albades que encobrien
fugides improvisades
a adormir-nos a l’autobús
despertar només amb tu
una cala a la Marina
una lluna clandestina
tu encaraves les onades
jo nedava a la deriva

Som el buit de quan tornàvem
a les guerres quotidianes
jurant-nos que trencaríem
amb les gàbies on vivíem
currar de qualsevol cosa
ser nosaltres la revolta
tu devoraves mil vides
jo em llepava les ferides

Som els anys que compartírem
i els camins que ens separaren
retrobar-nos per sorpresa
als carrers de la infantesa
besar l’antiga alegria
riure fins que es fa de dia
tu em recordes com m’estimes
jo que junts som invencibles

Fonts:
*        https://www.xavisarria.cat/biografia/

Autora de l'entrada: 
Mary Watson. - 1ºBatx. A